No als vaixells de guerra al port de Tarragona

Font: Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau

Amb la informació apareguda ahir dimarts 5 de març del 2013 als mitjans de comunicació, sobre el fet que el port de Tarragona estudia acollir vaixells militars nord-americans, hem retrocedit 16 anys en el temps.

Si a l’any 1997 Joan Miquel Nadal i Lluís Badia, en aquell moment alcalde de la ciutat i President de l’Autoritat Portuària, respectivament, van liderar una campanya que va incloure gestions amb autoritats militars de Washington i Madrid, per tal que Tarragona esdevingués seu logística dels vaixells de la VIa Flota dels EUA, ara serà Josep Andreu i Figueras, militant del mateix partit que els anteriors –Convergència Democràtica de Catalunya- qui donarà la benvinguda al “nou negoci”.

Els arguments per impulsar la campanya es van basar, igual que ara, en suposats beneficis econòmics per a la ciutat que mai es van complir. Posteriorment, aquests arguments van donar pas a d’altres que ens presentaven els vaixells de guerra com a garants de suposades operacions “humanitàries” i pel seu subministrament; de la mateixa manera avui. D’altra banda i com ha fet sempre, l’equip de govern de la ciutat es fa l’orni quan es refereix a “obligacions derivades de convenis bilaterals entre Estats”. Abans, igual que ara, els arguments esmentats es van barrejar amb comèdies propagandístiques sobre voluntariosos marins que fan tasques socials.

L’experiència dramàtica de pobles com l’iraquià i l’afganès – convertits en víctimes de “danys col•laterals”- mostra la crua realitat i fa caure la disfressa: els vaixells i els seus tripulants no són més que eines de matar. Les escales que van fer i volen fer les embarcacions estan considerades de rutina, utilitzant els serveis portuaris per aprovisionament i per fer les reparacions que consideren adients, a banda d’operacions més opaques que, clar està, no transcendeixen.

La presència dels vaixells de la VI Flota dels EUA i de l’OTAN no ens agrada pel que suposa de militarització de la ciutat; per la inexistència de control sobre el seu tipus d’armament i amb la possibilitat que alguns siguin de propulsió nuclear. Per la nostra disposició a viure sense la “protecció” dels armaments; perquè no creiem en la força per a vèncer sinó més aviat en el diàleg per a convèncer; per la manca d’informació i el secretisme inherent a la lògica militar que, a més, comporten riscos importants per a la població. I perquè els conflictes armats continuen i volem un món sense guerres i sense exèrcits.

Pensem que la Pau i la seguretat dels nostres familiars, amistats, veïns i veïnes són massa importants per deixar-les en mans dels polítics professionals, que sovint només es preocupen d’aconseguir quotes de poder per posar al servei dels seus interessos personals o de grup.

Ara com fa 16 anys, seguim diem ben fort: FORA VAIXELLS DE GUERRA DEL PORT DE TARRAGONA!!!

Leave a Reply