Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau
Per: Maria Romano Serrano (Membre de la Coordinadora Tarragona Patrimoni de la Pau)
Després de mesos de rumors, al febrer ens sorprenia la notícia de l’arribada d’un portaavions de la Sisena Flota dels Estats Units al port de Tarragona. Els mitjans de comunicació locals es feien ressò de les declaracions del govern municipal i de l’Autoritat Portuària, que no acabaven de confirmar l’arribada del vaixell, però anunciaven que feia temps que estaven fent gestions, i preveien que atracaría per a tasques d’aprovisionament a abril. El vaixell de guerra, segons advertien, funciona amb propulsió nuclear, és el més gran que ha visitat les instal · lacions del port fins al moment i porta sis mil militars a bord. La portaveu de l’Ajuntament, Begoña Floria, destacava els formidables beneficis econòmics que el seu pas portaria a la ciutat: fins a 4 milions d’euros hauria deixat a Tarragona un portaavions de l’armada nord-americana durant la seva estada el 1997 i 2000. L’editorial del Diari de Tarragona anava encara més lluny: estimava que els soldats nord-americans aporten a la ciutat una mitjana d’un milió d’euros diaris. “Entre deu i dotze vegades més que un turista mitjà de creuers”, afegia. I afirmava que el sistema de propulsió nuclear que utilitza és «de provada seguretat», per acabar sentenciant que «qualsevol oposició seria absurda».
A la Coordinadora ens afanyem per donar més èmfasi a les nostres activitats habituals. Calia articular una resposta ciutadana que arribés amb claredat al govern local, a l’Autoritat Portuària, als mitjans de comunicació ia la població sencera. Perquè des de fa més de quinze anys tenim una postura en contra, sí, i són moltes les raons per oposar-se a l’arribada de vaixells de guerra a Tarragona. Per començar, i anant al fons de la qüestió, perquè no compartim els valors de l’enfrontament, la violència, l’obediència i disciplina cegues, la jerarquització, l’exaltació de l’odi i de la por, que són consubstancials als exèrcits ia la cultura militar. En segon lloc, perquè pensem que és una contradicció absurda que l’Ajuntament de Tarragona digui, tal com assegura Begoña Floria, que està «a favor de la cultura de la pau” però que “no es declara antimilitar». Perquè amb el seu consentiment d’acollir aquests vaixells no està simplement acceptant i respectant una suposada legalitat, sinó que també està apostant per la resolució violenta dels conflictes, en prestar suport logístic a les operacions militars que l’armada nord-americana executa al món. Perquè volem un Mediterrani en pau, lloc de trobada de pobles i cultures, sense vaixells de guerra en les seves aigües. Perquè no volem consentir que el port de Tarragona -que, no ho oblidem, és un port civil, no militar- sigui militaritzat servint d’escala a les maniobres de l’exèrcit. Perquè no ens agrada que la nostra ciutat estigui plena de soldats pels carrers, els locals, les botigues …
I en la concreció de les activitats per fer arribar totes aquestes raons estàvem quan, pocs dies després, el Diari de Tarragona desmentia la notícia i anunciava que l’arribada del portaavions Harry S.Truman de la VI Flota nord-americana a aigües tarragonines quedava descartada, perquè un conveni bilateral entre Espanya i els Estats Units determina els ports nacionals que poden albergar vaixells de propulsió nuclear, i Tarragona no està entre ells. El Diari explicava, per desconcert nostre, que s’havia assabentat d’aquesta impossibilitat en consultar fonts del Ministeri de Defensa i de l’Oficina d’Informació Diplomàtica.
Per què al Diari informava de la visita del portaavions, amb un editorial tan posicionat a favor que semblava que la ciutadania de Tarragona no tenia una altra opció que obrir els braços als marines americans, per desmentir la notícia als pocs dies? Com és possible que ni Ajuntament ni Autoritat Portuària sabessin que havia aquestes limitacions? I pitjor encara, com pot ser que els representants de l’exèrcit dels Estats Units que, segons la premsa, havien visitat les instal · lacions de Tarragona per preparar l’arribada del portaavions, tampoc ho sabessin? Fins i tot, també segons la premsa, el febrer algunes empreses de l’àmbit portuari havien rebut una trucada de la marina nord-americana perquè comencessin a preparar-se amb el necessari.
Sense ser massa amants de les teories conspiratives, és fàcil començar a imaginar hipòtesis: potser s’està plantejant un canvi en el conveni bilateral entre Espanya i els Estats Units perquè el port de Tarragona comenci a albergar vaixells de propulsió nuclear, i ara es publica la notícia per anar preparant l’opinió pública. O potser mai ha estat ni serà possible que atracada aquest portaavions a Tarragona, i ni Ajuntament, ni Autoritat Portuària ni exèrcit s’havien adonat fins ara per pura incompetència.
És igual. Ajuntament i Autoritat Portuària segueixen disposats a mantenir els acords amb l’exèrcit americà perquè el port de Tarragona estigui obert a les operacions de manteniment dels seus vaixells de guerra a la Mediterrània. Vaixells que potser no seran de propulsió nuclear, però dels que no sabem quin tipus d’armament que porten a bord. I no ens falten raons per oposar-nos. Perquè no creiem en la suposada tasca humanitària de les tropes. L’ajuda humanitària no és la funció dels exèrcits ni la missió per a la qual han estat preparats: els militars mai actuen sota els principis de l’ajuda humanitària (imparcialitat, independència i neutralitat), i ni els poden respectar ni els poden garantir. Perquè la Sisena Flota dels Estats Units no defensa la pau enlloc. La pau no s’imposa, i menys per la força. Es construeix buscant la resolució no violenta dels conflictes i fomentant l’educació, el respecte, la justícia, la igualtat, la solidaritat, la responsabilitat, la cultura …
Perquè tampoc creiem en el supòsit impacte econòmic positiu per al comerç de la ciutat que sempre s’al · lega a favor dels vaixells de guerra. Ens preguntem com s’han calculat aquests beneficis i ens agradaria saber, llavors, on van a parar. En cap cas percebem que reverteixin en la població ni s’ingressin en favor del comerç local o de la petita i mitjana empresa. I encara que aquesta hipotètica aportació econòmica fos real, tampoc pensem que sigui desitjable. Creiem en un altre model de desenvolupament per al nostre territori, perquè pensem que l’educació, la cultura i la innovació responsable són les millors inversions per a una ciutat econòmicament pròspera, ecològicament sostenible i socialment avançada. Els vaixells militars al port no són cap espectacle. Hi ha coses millors a veure.
Per això us convoquem a la gran concentració que farem el diumenge 6 d’abril al Balcó del Mediterrani de Tarragona, a les 12 del migdia, en rebuig a la presència de vaixells militars al Port de Tarragona. Us hi esperem!