L’educació, sense armes

Pres de: Adéu a les Armes

Un any més la campanya Desmilitaritzem l’Educació s’ha posat en marxa al so de la trompeta dels militars que ocupaven un stand del Saló de l’Ensenyament.

Aquesta campanya impulsada per el Centre Delàs d’Estudis per la Pau, el Sindicat d’Ensenyament USTEC-SE i més de quaranta entitats i diverses ONG’s té l’objectiu de denunciar la presència de l’exèrcit en els espais educatius de qualsevol mena.

Era divendres 14, a les 11:10 aproximadament quan més de deu membres de la plataforma es preparaven a les portes amb fulls informatius per a repartir, enganxines, xiulets, megàfons i una pancarta ben gran que cridava “Les armes no eduquen, les armes maten”. Ja equipats amb els materials i les ganes van començar amb la protesta a l’interior del saló. Durant la crida s’hi van unir varis estudiants i altres simpatitzants amb la causa. Ara, tot i que no més que mai, però tampoc menys, era necessari avisar als joves i pares que aprofitant aquest moment d’incertesa no havíem d’oblidar-nos dels valors de l’educació.

Davant una situació crítica com en la que ens trobem, milers de joves veuen com la pujada de taxes, la pèrdua adquisitiva de les seves famílies, l’atur, les retallades en educació, en professorat, en materials, es reverteixen contra ells directament, impedint-los l’accés a estudis superiors.

És ben sabut per tots i totes les desafortunades paraules del ministre d’educació Wert, en més d’una, dues, tres, quatre… fins a una bona xifra d’ocasions on hauria d’haver endollat el seny abans de parlar. Dues frases lapidàries que l’entronitzen com el ministre pitjor valorat i que vénen molt a dir coincidint amb el Saló de l’Ensenyament són aquestes:

”Pensar que el éxito educativo depende de los recursos es equivocado. Es como pensar que la belleza de una casa reside en la cantidad de cemento que tenga” Defensar la reducció dels pressupostos en educació, i inclús anar més enllà dient que el pressupost de beques puja, quan s’imposen més criteris per concedir-les, és defensable només en el cap d’un bon orador que s’enganya a sí mateix, però és indefensable en un estat democràtic sigui quines siguin les circumstàncies en que s’hi troba. Tanmateix passa amb la sanitat-, el benestar social i la justícia. No és tolerable, doncs, que ministeris com el de Defensa hagin patit a penes la crisi econòmica.

“Que la familia no tiene recursos para afrontar el pago de las tasas, evidentemente se pueden dar casos, pero ¿no tener recursos?, pregunto una vez más, ¿qué quiere decir? Que no se quieren dedicar recursos a eso en detrimento de otras posibilidades”. L’augment de taxes, un 66% a Catalunya, impossibilita a molts estudiants entrar o seguir els pròxims cursos a la universitat. Com vèiem en un reportatge emès per BTV el passat divendres 14, molts futurs alumnes d’ensenyaments superiors es plantegen l’opció d’entrar a l’exèrcit per la seva gratuïtat. Alguns dels entrevistats diuen estar molt interessats en poder desenvolupar la carrera que ells volen a l’exèrcit ja que aquests estudis en universitats públiques tenen costos massa elevats per ells, això sí, es lamenten i es sorprenen de les notes de tall tan altes que s’exigeixen.

La imatge edulcorada que venen les forces armades en el saló de l’ensenyament, i fóra d’ell, enganya i s’allunya de la realitat. Com defensa la campanya, els valors que promociona l’exèrcit com l’obediència, disciplina, patriarcat, androcentrisme i, sobretot, la violència per resoldre conflictes contradiuen el mateix missatge que ells tracten de vendre i els valors de pau, llibertat i diàleg sobre els qual s’hauria d’establir l’educació dels joves. Que participi l’exèrcit en aquest encontre pedagògic suposa una inserció i normalització de la presència militar en els espais educatius fomentant la cultura de defensa i l’esperit militar. L’esquer que el Ministeri sovint utilitza és la pau i l’ajut humanitari, un percentatge molt minoritari de les seves accions, oblidant-se del que sí fa i el que sí és, un instrument de violència organitzada que fa la guerra.

Com defensava l’ex-portaveu de l’USTEC, Rosa Cañadell en un article, “no es pot perdre el nord ni abandonar un dels objectius importants de l’escola: fer ciutadans i ciutadanes amb valors democràtics, persones crítiques davant les desigualtats i les injustícies, persones respectuoses amb les diferències culturals, persones que creguin i practiquin la igualtat de gènere, persones que sàpiguen resoldre els seus conflictes sense violència.” Si bé no hi fa cap al·lusió directe a l’exèrcit, les pròpies paraules dissonen de la naturalesa d’aquest.

Les reiterades demandes de la campanya per no convidar a les Forces Armades al Saló de l’Ensenyament, a la Consellera d’Ensenyament Irene Rigau i la directora de Fira Barcelona, Roser Soley, han estat refusades en silenci i/o al·legant que són una sortida professional més.

No són una sortida professional “més”, ni ara en temps de tanta incertesa econòmica i política ni ho seran en un futur incert com el que els hi depararia als futurs reclutats.

Més informació sobre la campanya a http://desmilitaritzem.blog.pangea.org/

#LesArmesNoEduquen

Leave a Reply