Presentat com un espai de diversió i aprenentatge, sorprèn la molt important presència de cossos policials i militars en estands i programació del Festival de la Infància
Pres de: La Directa
Sortim de l’estació de Plaça Espanya i enfilem cap a Montjuïc, juntament amb un bon grapat de famílies amb mainada que donen fe que estem en període de vacances a les escoles per Nadal. Com cada any, aprofiten per visitar el Festival de la Infància a la Fira de Barcelona.
A l’alçada de les Torres Venecianes, escoltem la música i l’animació de dins el recinte firal barrejada d’un soroll intermitent de sirenes, pròpies de vehicles policials. Un cop a dins, ens trobem al pati tres furgons, corresponents a la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra (BRIMO), a la Unitat de Policia Adminstrativa de la Guàrdia Urbana de Barcelona (UPA, els antiavalots del cos) i una altra corresponent als Grupos de Reserva y Seguridad de la Guàrdia Civil. Donen voltes en un espai envoltat per tanques mentre s’escolten veus infantils que diuen “Atenció, atenció, els parla la policia” barrejades amb rialles. Al costat, un agent de la Guàrdia Urbana a càrrec del micròfon va presentant, un per un, els agents i els gossos que conformen la unitat canina a ritme de cançons de ràdio-fórmula. A l’interior dels pavellons trobem una gran quantitat d’expositors i activitats organitzades per cossos policials i militars, com una pista americana infantil on la canalla va superant diferents obstacles amb una motxilla a l’esquena, en un simulacre d’entrenament militar una mostra de vehicles i motocicletes per part d’agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional espanyola.
Però la parada que més crida l’atenció, per les seves dimensions i la quantitat d’activitats, és la dels Mossos d’Esquadra. En un estand ple d’agents, la mainada pot posar a prova el seu pols desconnectant “bombes” o fer-se un carnet policial. Com a novetat d’aquest any, l’activitat “posa’t l’uniforme” permet a nens i nenes equipar-se amb uniformes reglamentaris: entre el vestuari, destaca l’armilla, el casc i l’escut propis de les unitats antiavalots. En declaracions a aquest mitjà, un treballador d’un estand proper explica com, el primer dia del festival d’enguany, va veure “una nena de 7 o 8 anys acabada de vestir amb tota aquella parafernàlia: el primer que va fer va ser clavar-li un mastegot a un altre nen que tenia al costat”.
Naturalització de la militarització
La sensació durant tot el matí que passem al Festival de la Infància és l’omnipresència de persones uniformades per tot el recinte firal i una actitud molt activa per part de les diferents policies per normalitzar la seva presència entre les més menudes. Parlem amb Toni Àlvarez, membre de la plataforma Desmilitaritzem l’Educació sobre aquesta forta presència de cossos policials i militars en activitats de caràcter infantil. “La naturalització de la militarització a la societat no és res nou, ni tampoc exclusiva d’aquesta fira”. I continua: “Al Saló de l’Ensenyament, que també va adreçat a una població infantil i adolescent, hi trobem expositors similars”.
De fet, des de les primeres edicions del Festival Infantil, i enguany se n’ha celebrat la 51a edició, la presència de l’exèrcit i la policia ha sigut constant. La motivació que hi ha al darrere d’aquests exercicis de “relacions públiques” per part dels uniformats correspon, segons l’educador i activista antibel·licista, a directives “molt ben definides” per part dels diferents cossos “sobre com seduir la societat”. Preguntat sobre quin és el cos que a Catalunya té més presència a les escoles, Àlvarez explica que és per part dels Mossos que es busca una presència més gran: “A principis de setembre hi ha parelles que van a moltes escoles i instituts per oferir una sèrie d’activitats i xerrades. En alguns casos, pràcticament s’han fet amb el monopoli de xerrades i cursets sobre drogues i navegació segura per internet, en detriment d’altres professionals”. Encara així, la presència de policies locals en nuclis urbans també és molt important en activitats destinades a la seguretat vial. L’esforç per normalitzar la presència d’uniformats no només és constant, sinó que no té cap mena de qüestionament institucional, ja que segons ens diu Àlvarez “cap dels partits que ha passat per la Generalitat ha pogut o volgut desmuntar l’engranatge de relacions públiques dels cossos policials i militars per netejar i ensucrar la seva imatge”.