L’exèrcit espanyol participa al Saló de l’Ensenyament de Barcelona (setmana de la formació i el treball del 18 al 22 de març) per a captar nous i noves reclutes. I un any més, la societat civil catalana a favor de la pau s’oposa a la seva participació per les següents raons:
Els valors que transmeten les institucions militars com l’obediència, la disciplina, el patriarcat, l’androcentrisme i, sobretot, la violència com a mitjà per a resoldre conflictes, contradiuen els valors de pau, diàleg i llibertat que han de ser la base de l’educació dels i les joves del nostre país.
Els principis de l’exèrcit s’oposen als valors propis d’una educació democràtica: la llibertat personal, la responsabilitat, la solidaritat, el respecte i la igualtat i alhora, del foment de la pau i el respecte dels drets humans. La LEC, la Llei d’Educació Catalana, proposa l’adopció de mesures i iniciatives per al foment de la convivència en els centres i la resolució pacífica de conflictes, amb mecanismes com la mediació, la cooperació, vinculant individual i col·lectivament els membres de la comunitat educativa del centre, i es situa la resolució de conflictes en el marc de l’acció educativa com un dels objectius principals que és “capacitar els alumnes per a comprendre llur entorn i per a relacionar-s’hi d’una manera activa, crítica, cooperativa i responsable”.
La LOMCE, la Llei Orgànica per la millora de la Qualitat Educativa, també suposa un greu retrocés en el model d’educació pública, es tracta d’una llei reflex d’una cultura neoliberal devoradora i d’un model consumista depredador que privatitza el dret a l’educació. És una llei que no dóna valor a la tasca de construcció de ciutadania crítica i global i s’oposa al rol dels agents de canvi i transformació social en el que mestres i entitats porten anys treballant dia a dia per una educació transformadora.
Una mostra dels principis que defensa la trobem en el desplegament del seu currículum, amb continguts per una banda adreçats a crear consciència entre l’alumnat sobre les bondats dels exèrcits i, per altra a considerar certes formes de protesta com la desobediència civil o l’objecció de consciència com exemples d’incompliment de deures ciutadans.
La participació de les Forces Armades al Saló de l’Ensenyament és, doncs, un pas més en la normalització de l’exèrcit i la seva inserció als espais educatius i fomenta així l’anomenada cultura de defensa i l’esperit militar, per millorar la seva imatge i animar al reclutament. La imatge projectada de l’exèrcit com una organització d’ajut humanitari i no com el que és, un instrument per a l’exercici de la violència organitzada, sinó que és enganyosa i oculta el seu autèntic rol de defensa d’interessos més il·legítims.
Segons els pressuposts presentats per al 2015, la despesa militar per al 2015 és de 16.679 milions d’€. Això suposa una despesa militar diària de 45,69 milions d’€, prop del 4% del pressupost de l’estat. A més, el ministre de Defensa, no satisfet amb els 34.000 milions d’euros que ha de pagar per l’adquisició de nous armaments de governs anteriors, ha anunciat la seva intenció de comprar noves armes per valor de 10.000 milions d’euros més. La retallada en sanitat que va prohibir l’accés dels immigrants irregulars als Centres de Salut va suposar un estalvi de 950 milions d’euros. A Espanya hi ha diners per la militarització però no pels serveis bàsics[1].
La seguretat humana no pot ser garantida amb mitjans violents, sinó amb inversions en educació, sanitat, defensa dels drets humans, accés al treball i l’habitatge, la protecció del medi ambient i en cooperació pel desenvolupament…
Com a part d’una societat civil que aspira a un món millor, defensem un model d’educació pública i transformadora que torni a posar en relleu aquests valors i que ens ajudi a promoure una consciència de ciutadania local i global, que ens faci sentir part d’una comunitat d’iguals amb justícia i dignitat.
Per tot això, des de la convicció que l’objectiu de les institucions i agents educatius és el foment de l’educació per la pau, pels drets humans i el desenvolupament, el respecte, la convivència i el diàleg, creiem que l’exèrcit és incompatible amb els principis que construeixen una cultura de pau. A més a més, donat el crític estat dels pressupostos públics i més quan altres organismes, i en concret l’educació pública estan retallant personal, considerem inadmissible que es destinin fons públics a la promoció i publicitat de les Forces Armades.
Des de la Campanya Desmilitaritzem l’Educació manifestem el nostre total rebuig a la participació de l’exèrcit espanyol al Saló de l’Ensenyament i demanem al Departament d’Ensenyament, en qualitat de coordinador, i a la Fira de Barcelona, en qualitat d’organitzadora, de retirar-li la invitació per aquesta i les properes edicions.
Les armes no eduquen, les armes maten!
[emailpetition id=”4″]
[1] Informació extreta del Centre d’Estudis per la Pau J. M. Delàs.
Pingback: Desmilitaritzem l’Educació: ‘Les armes no eduquen, les armes maten’. « Sicom
Pingback: L’exèrcit al Saló de l’Ensenyament, un any més La República