‘Desmilitaritzem l’educació’ veu “provocació” en què l’Exèrcit tripliqui espai en el Saló de l’Ensenyament

Foto: Europa Press

La campanya lamenta “inoperància” del Parlament i l’Ajuntament de Barcelona

BARCELONA, 14 Març (EUROPA PRESS) –

La campanya ‘Desmilitaritzem l’educació’ ha qualificat de “provocació absoluta” que l’Exèrcit espanyol tripliqui la seva presència en el Saló de l’Ensenyament, que se celebrarà en el recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona del 22 al 26 de març, en passar d’un estand de 36 a 100 metres quadrats de superfície.

En roda de premsa aquest dimarts, el membre de la iniciativa Jordi Muñoz ha considerat que aquesta major presència militar “contravé de forma flagrant” la moció aprovada al juliol pel Parlament sobre desmilitarització, els acords plenaris adoptats per l’Ajuntament de Barcelona i el posicionament que defensa la campanya des del 2008.

Per això, ha acusat el president del Consell d’Administració de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet, d’haver actuat amb un gest de “descortesia institucional i supèrbia desaforada” en no respondre a cap dels requeriments de la Generalitat i el consistori barceloní.

També ha criticat la inoperància de les institucions públiques per no frenar la presència de l’Exèrcit en aquesta edició del Saló, en les seves paraules: “Considerem que a les administracions públiques els toca donar les pautes i directrius oportunes i adoptar mesures perquè l’exèrcit no tingui presència aquest any”.

Aquesta situació mostra una debilitació de l’acció institucional, ha dit Muñoz en sostenir que posa en dubte la sobirania del Parlament i de l’Ajuntament de Barcelona, la qual cosa veu molt greu: “El poder empresarial i el poder militar estan per sobre del poder civil?”.

L’ampliació de l’expositor se’ls va confirmar el 9 de març en una reunió amb la directora del Saló, Roser Soley, que va detallar que havia estat una petició de l’Exèrcit, i arriba després que al desembre l’Ajuntament de Barcelona vetés la presència de les forces armades en el Saló de la Infància, ha detallat.

“L’Exèrcit no ha d’ocupar els espais educatius, de formació i d’oci. No li són propis perquè els valors militars contradiuen els valors de la comunitat educativa”, que estan basats en la cultura de la pau, ha defensat Muñoz.

“LES ARMES NO EDUQUEN, MATEN”

La també membre de la campanya Marina Pérez ha exposat que la campanya seguirà tenint presència en el Saló de l’Ensenyament en aquesta edició per protestar contra la presència de l’Exèrcit, encara que es reserven les accions concretes: “Les armes no eduquen, les armes maten”.

Muñoz ha denunciat que es vulgui normalitzar el fet bèl·lic presentant-ho amb una “imatge edulcorada”, i ha afegit que ensenyar a matar no té cabuda a l’espai educatiu i no es pot considerar una sortida laboral, perquè l’exèrcit no forma sinó que recluta.

L’economista i activista Arcadi Oliveres ha reclamat “dir no a l’exèrcit, a la violència i a tot el que fa mal”, després d’aprofundir en dades sobre despesa militar a Espanya: 52 milions d’euros al dia per preparar guerres contra enemics inexistents, ha dit.

28F Convocatòria de reunió d’entitats

El proper mes de març -del 22 al 26-, a Fira de Barcelona (Montjuïc), tindrà lloc l’edició d’enguany del Saló de l’Ensenyament de Barcelona.

Com bé saps, Fira de Barcelona ha pres la decisió d’incloure, un cop més, un estand de l’exèrcit -triplicant-ne l’espai que se li ha atorgat, de 36 a 100m2-. Sens dubte, aquesta decisió contravé d’una manera flagrant la Moció 55/11 Sobre la desmilitarització de Catalunya, aprovada el 14 de juliol passat pel Parlament de Catalunya, així com, l’Acord del Plenari del Consell Municipal de Barcelona, de 26 de febrer de 2016. Ambdues resolucions institucionals van ser aprovades per majoria absoluta.

A finals de novembre passat, la Campanya Desmilitaritzem l’Educació vàrem enviar cartes a les diferents persones responsables de les institucions i administracions públiques que tenen una implicació directa en l’organització d’aquests esdeveniments i dels seus continguts, o que hi col·laboren d’una manera significativa.

Per poder explicar les gestions i els contactes que des de la Campanya Desmilitaritzem l’Educació s’estan duent a terme al respecte i poder acordar accions d’una manera coordinada, hem convocat a totes les entitats, associacions, plataformes, organitzacions, sindicats, assembleas que participen a la Campanya i que col·laboren en la mateixa, a una reunió:

Convocatòria de reunió:

Dia: dimarts 28 de febrer 2017

Hora: 18.30 hores

Lloc: LaFede.cat (C. Tàpies, 1-3)

08001 – Barcelona

Metro: Drassanes (L3) o Paral·lel (L2/L3)

Entenem que és un moment cabdal per unir esforços de cara a assolir que no hi hagi presència militar al Saló de l’Ensenyament de Barcelona ni en altres espais educatius orientats a infants i joves.

Per qüestions organitzatives, demanem confirmació a la reunió del dia 28, escrivint a:  desmilitaritzem@gmail.com

Nous camins des de la lluita antimilitarista

Per: Ainhoa Ruiz

El creixent impuls institucional que s’està donant tant des de la Generalitat (Resolució 1141 / X, de 16 de juliol de 2015, i la Moción55 / XI de 14 de juliol de 2016), com des de l’Ajuntament de Barcelona (Declaració Institucional del Plenari del Consell municipal de Barcelona de 26 de febrer de 2016) a algunes reivindicacions històriques de la lluita antimilitarista, ens porta per fi a tractar debats escassament oberts a la societat i al públic en general, en un marc on l’antimilitarisme sembla estar relegat a l’oblit ara que la formació militar no és una obligació a l’Estat espanyol, i per tant ha deixat de ser una lluita de primera línia com podríem dir que ho va ser llavors.

Dins d’aquest context social i institucional podem remarcar la importància d’obrir una nova etapa per a la lluita antimilitarista. Això queda reflectit en diversos punts, el primer com les reivindicacions antimilitaristes revelen el paper d’institucions que podríem titllar de antidemocràtiques, com està demostrant ser la Fira de Barcelona, que tot i rebre i tenir una gran part de participació pública treballa al marge de la voluntat popular traduïda en resolucions institucionals, que s’estan vulnerant quan es permet l’ampliació de l’espai ocupat per l’exèrcit en un espai educatiu.

brsmall.previewHi ha un bloqueig deliberat, per tant, del debat que planteja l’antimilitarisme lligat al món de l’educació per part d’una administració que no hauria de tenir aquest paper, i que atorga més importància a les veus que justifiquen la presència de l’exèrcit en espais educatius, i fins i tot d’oci infantil, sota l’argument que és una professió més.

Sembla obvi remarcar que l’exèrcit no suposa una sortida professional més, ja que conté tota una implicació d’un model de resolució de conflictes i, podríem dir, de teories sobre el model de relacions interestatals mundial sobre el qual en cap moment la societat ha tingut un debat públic com es podria esperar en administracions amb participació pública que es vulguin anomenar democràtiques. El context educatiu s’ha de construir com un entorn que precisament obri espai per qüestionar, sent aquest aspecte el que podríem considerar la seva principal funció.

El segon punt és el que obre una qüestió que podríem considerar fins i tot més important, que és el ressorgiment i reubicació de les lluites antimilitaristes, que de nou cobren tot el seu sentit per a gent que estaven fora d’elles, d’una banda, a causa del grau de conflictivitat global, d’altra manera que aquest context està generat, que es tradueix en la greu situació que pateixen les persones en cerca de refugi que toquen a les portes d’una Europa ja popularment anomenada “Europa Fortalesa”.

És a dir, control de fronteres per part d’agències de seguretat com Frontex, l’agència de “gestió” de fronteres de la Unió Europea, formada per agents policials armats, ús de drones per al control de les seves vores i tecnologies i serveis d’intel·ligència de control migratori. Un model de seguretat sense cap dubte construït des d’una perspectiva militarista.
politica-3
Mentre que la política estatal de la seguretat armada ens diu que el problema són aquells que fugen de la guerra pel seu potencial terrorista, la lluita antimilitarista assenyala que el problema ve de molt més enrere, de tot aquest conglomerat de polítiques que entren dins del que que podríem anomenar militaristes; comerç d’armes, imposició de la raó política per l’ús de la força, jerarquització de les relacions internacionals, ingerències de tota mena a nivell internacional i increment de la inseguretat fora de les fronteres estatals a causa d’intervencions armades. El que ha vingut sent el model de realpolitik exercit per gran part dels Estats occidentals, on el que compta és la correlació de forces -coercitivas- dels Estats.

Davant d’això podem confirmar que lluita antimilitarista obre el camí per a nous paradigmes sobre la seguretat i la defensa i sobre els espais que, com la Fira de Barcelona, tanquen aquest debat davant mandats institucionals clars. Ara bé, el primer pas per part de les societats està en acceptar que cal acceptar certs graus d’inseguretat, inevitables, en aquest món, si no volem viure en una gàbia construïda amb el nostre consentiment que ens aïlli del tot, i per això l’ lluita antimilitarista també ens obre camí.