Tornem-hi a desmilitaritzar el Saló de l’Ensenyament

La campanya Desmilitaritzem l’Educació porta des de 2008 reclamant espais educatius lliures d’exèrcits. Des del seu començament s’ha anat ampliat i fent cada vegada més plural amb un objectiu comú “cap exèrcit en cap espai educatiu”. En l’últim any ha passat de tenir 60 entitats adherides a ser més de 100, a més està vivint una notable expansió territorial per tota Catalunya. Però la lluita antimilitarista, com eminentment internacionalista, sobrepassa fronteres, al febrer d’aquest mateix any es crea una campanya d’objectius compartits a Escòcia:  Scotland Against Militarism

La guerra a l’Iraq, Síria, Iemen, el llarg conflicte armat de Colòmbia, la crisi humanitària de les persones refugiades que fugen de les guerres, el desenfrenat despesa militar arreu del món que l’any passat va arribar 1’7 bilions de dòlars; són molts els fets que ens assenyalen que el model militarista de defensa dels estats no està donant solucions i està contribuint a generar més tensió i inseguretat mundial, tots aquests factors han fet que la lluita antimilitarista ressorgeixi amb força en els últims anys i s’expandeixi per consolidar-se.

Que l’exèrcit hagi triplicat l’espai aquest any al Saló té tres lectures molt importants per a la campanya. D’una banda, suposa una victòria, l’exèrcit s’ha sentit amenaçat davant l’abast de les reivindicacions que ha mobilitzat la lluita antimilitarista, i la seva resposta és una demostració de força que es fa manifesta ampliant el seu espai al Saló, l’ocupació de més territori sempre ha estat una demostració de poder en la concepció militarista.

Segon, s’ha pogut constatar una absoluta falta de rendició de comptes de part d’organismes com la Fira de Barcelona, que té dos terços de participació pública, Generalitat i Ajuntament de Barcelona, sent la tercera part la Cambra de Comerç de Barcelona, que constitueix la part privada. En el moment en què hi ha hagut una forta reivindicació al carrer ha quedat manifesta aquesta falta de costum de passar comptes davant organismes públics. La Fira disposa d’un Consell General del qual formen part diversos representants institucionals com Joaquim Nin (Vocal), Ada Colau (Presidenta), Xavier Trias (Vocal), Ferran Falcó (Vocal), Jordi Baiget (vicepresident 1r), Alfred Bosch (vocal ), Josep Lluís Salvadó (Vocal), Joan Aregio (Vocal). A més, tant la Generalitat com l’Ajuntament han manifestat a Desmilitaritzem l’Educació la manca de resposta obtinguda per part de Josep Lluís Bonet, president de Fira de Barcelona, davant de les diverses reclamacions que li han fet. Des de la campanya també es denuncia aquest efecte col·lateral que ha sorgit a través de les reclamacions de no permetre exèrcits en espais educatius, el que es considera d’absoluta manca de control democràtic.

FOTO ACN Josep Molina Imatge general de representants del consell d administracio de Fira de Barcelona amb l alcaldessa Ada Colau el conseller d Empresa Jordi Baiget i el president de Fira de Barcelona Josep Lluis Bonet en un acte celebrat el 16 de desembre del 2016

Finalment resulta inevitable assenyalar la inoperativitat de les institucions que no han estat capaços de fer un front comú per defensar les reclamacions dels moviments educatius i antimilitaristes, que van ser traduïdes a mocions, tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat, mocions que elles mateixes van aprovar. Sabem que l’exèrcit és un estament estatal difícil de confrontar, però les institucions públiques i democràtiques deuen fer prevaler les reivindicacions dels moviments socials, tant si toquen com si no, a aquests estaments que suposen un òrgan de poder estatal.

La campanya s’ha mobilitzat amb intensitat en els últims mesos, s’han enviat cartes i realitzat reunions amb gairebé tots els implicats, responsables o que tenen algun tipus de poder de gestió en què l’exèrcit estigui present en espais educatius, així com amb representants institucionals dels partits que van donar suport les mocions de l’Ajuntament de Barcelona i del Parlament de Catalunya. Els i les representants institucionals s’han mostrat receptius a les reivindicacions de la campanya, però no han estat capaços de fer prevaler les resolucions institucionals. Una cosa que, per altra banda, els moviments socials han patit en diverses ocasions i que, de nou, ens toca denunciar.

Des de la campanya s’insisteix, una i altra vegada, en que l’exèrcit no és una sortida professional més, i que el que fa en el Saló de l’ensenyament és pur reclutament, en un context, a més, de baixes opcions professionals per als joves. Per això en l’última roda de premsa realitzada per la campanya s’ha llançat el hastag #DebatReclutament amb l’objectiu d’obrir el debat sobre l’afirmació que “l’exèrcit és una sortida professional més” a la societat.

La campanya per impedir la presència d’exèrcits en espais educatius és només la punta de l’iceberg, en un món amb gran nombre de conflictes oblidats i no resolts, la cada vegada més creixent onada de refugiats que fugen dels conflictes armats, amb declaracions com la del president Donald Trump “Ja és hora que EUA torni a guanyar guerres ” i la seva proposta d’augmentar un 9% la despesa militar, amb el terrorisme global cada vegada en augment, la decisió de la Unió Europea d’invertir en R + D militar per primera vegada en la seva història, s’obren grans reptes per lluita antimilitarista.

El camí es presenta llarg però cada vegada més necessari. Desmilitaritzem l’Educació comença des d’on la construcció d’alternatives es fa més possible: en el món educatiu. Un canvi de paradigma és ara més necessari que mai, per això un any més estarem presents per reclamar la desmilitarització del Saló de l’Ensenyament.

 

Per: Ainhoa Ruiz Benedicto. Activista antimilitarista, de la campaña Desmilitaritzem l’Educación e investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

Recordant Miquel Martí i Pol (1929-2003)

Tal dia com avui fa 88 anys va néixer a Roda de Ter, Miquel Martí i Pol

Reproduïm a continuació un text seu escrit i dedicat especialment al moviment antimilitarista i d’insubmissió a l’any 1991

És un poema de presentació per a l’exposició AntimilitART, en el qual van participar un centenar d’artistes plàstics

 


Contra aquest ritual d’odi i absències
només hi val el gruix de la memòria
per subratllar el present, i el baluard
voluptuós del cos que no es resigna
a patollar, feixuc, quan el comminen.

Aquest és el secret i aquesta I’ombra
que fa tremolar l’orde dels sapastres,
oficiants crepusculars i inhòspits
de ritmes vulgaríssims de timbales.

D’ells ens en ve la pau de cementiri
que legitima absurds i escampa jull
quan I’herba creix més verda i ufanosa;
per ells desaprenem les melodies
i ens creixen líquens a la sang, cansada
de tèrboles i obscures meravelles
que mai no passen de brillants anuncis.

Quin ròssec de tristeses ens farien
arrossegar si els escoltéssim! Tota
la por del món els cau de la mirada
com una boira espessa, i amb els dits
empastifen la pell i les paraules.

Girem-ne els ulls i proclamem solsticis
de vent i de remor, perque s’encenguin
totes les mans i els cossos es desbordin
en un esclat de llum. Tardes i tardes
de bellesa i de somnis ens pertanyen,
i ens pertany el silenci i el dolor
ben assumits des d’una alçada d’homes.

Girem-ne els ulls i refusem-ne els límits,
perquè el fluir de les hores no perdi
la seva lentitud i el seu misteri.

Contra I’opacitat i la rancúnia
hi valen el desig i la tendresa,
contra el buit i el neguit, hi val la música,
la vehement i diversa harmonia
que exalta el gest rebel, perquè en el gest,
en cada gest, desmesurat i trágic,
s’hi perfà, lliure, plena i amorosa,
la pregonesa clara de la vida.

Miquel Martí i Pol

(Roda de Ter, 4 de febrer de 1991)

‘Desmilitaritzem l’educació’ veu “provocació” en què l’Exèrcit tripliqui espai en el Saló de l’Ensenyament

Foto: Europa Press

La campanya lamenta “inoperància” del Parlament i l’Ajuntament de Barcelona

BARCELONA, 14 Març (EUROPA PRESS) –

La campanya ‘Desmilitaritzem l’educació’ ha qualificat de “provocació absoluta” que l’Exèrcit espanyol tripliqui la seva presència en el Saló de l’Ensenyament, que se celebrarà en el recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona del 22 al 26 de març, en passar d’un estand de 36 a 100 metres quadrats de superfície.

En roda de premsa aquest dimarts, el membre de la iniciativa Jordi Muñoz ha considerat que aquesta major presència militar “contravé de forma flagrant” la moció aprovada al juliol pel Parlament sobre desmilitarització, els acords plenaris adoptats per l’Ajuntament de Barcelona i el posicionament que defensa la campanya des del 2008.

Per això, ha acusat el president del Consell d’Administració de Fira de Barcelona, Josep Lluís Bonet, d’haver actuat amb un gest de “descortesia institucional i supèrbia desaforada” en no respondre a cap dels requeriments de la Generalitat i el consistori barceloní.

També ha criticat la inoperància de les institucions públiques per no frenar la presència de l’Exèrcit en aquesta edició del Saló, en les seves paraules: “Considerem que a les administracions públiques els toca donar les pautes i directrius oportunes i adoptar mesures perquè l’exèrcit no tingui presència aquest any”.

Aquesta situació mostra una debilitació de l’acció institucional, ha dit Muñoz en sostenir que posa en dubte la sobirania del Parlament i de l’Ajuntament de Barcelona, la qual cosa veu molt greu: “El poder empresarial i el poder militar estan per sobre del poder civil?”.

L’ampliació de l’expositor se’ls va confirmar el 9 de març en una reunió amb la directora del Saló, Roser Soley, que va detallar que havia estat una petició de l’Exèrcit, i arriba després que al desembre l’Ajuntament de Barcelona vetés la presència de les forces armades en el Saló de la Infància, ha detallat.

“L’Exèrcit no ha d’ocupar els espais educatius, de formació i d’oci. No li són propis perquè els valors militars contradiuen els valors de la comunitat educativa”, que estan basats en la cultura de la pau, ha defensat Muñoz.

“LES ARMES NO EDUQUEN, MATEN”

La també membre de la campanya Marina Pérez ha exposat que la campanya seguirà tenint presència en el Saló de l’Ensenyament en aquesta edició per protestar contra la presència de l’Exèrcit, encara que es reserven les accions concretes: “Les armes no eduquen, les armes maten”.

Muñoz ha denunciat que es vulgui normalitzar el fet bèl·lic presentant-ho amb una “imatge edulcorada”, i ha afegit que ensenyar a matar no té cabuda a l’espai educatiu i no es pot considerar una sortida laboral, perquè l’exèrcit no forma sinó que recluta.

L’economista i activista Arcadi Oliveres ha reclamat “dir no a l’exèrcit, a la violència i a tot el que fa mal”, després d’aprofundir en dades sobre despesa militar a Espanya: 52 milions d’euros al dia per preparar guerres contra enemics inexistents, ha dit.