El Saló de l’Ensenyament de Barcelona i les fires Expojove de València i Girona, entre els certàmens assenyalats

Enric Llopis
Rebel·lió

La Fira de la Infància i la Joventut, que anualment organitza l’Ajuntament de València en la Fira de Mostres de la ciutat, va difondre aquest anunci en l’edició de 2014: “Expojove acosta als nens la cara més humana de l’Exèrcit”. Segons el comunicat que es va fer públic, els menors podien participar en l’exhibició de rastreig dels gossos de la Policia Militar, pujar-se a carros blindats VEC-2 o al de combat “Centauro”. “Expojove estaria incompleta sense l’estand de les Forces Armades”, va afirmar el exdelegado del Govern a la Comunitat Valenciana, Juan Carlos Moragues, durant la seva visita a l’expositor de l’exèrcit (d’1.400 metres quadrats) en l’edició de 2017; més d’un centenar de militars i una vintena de vehicles representaven a l’exèrcit espanyol en Expojove. Enfront de la presència de la institució armada, la Campanya Desmilitaritzem l’Educació del País Valencià –de la qual formen part 60 organitzacions antimilitaristes i socials- va convocar una protesta el dia de la inauguració en les portes de la fira.

En Expojove-2018 de València, que se celebrarà entre el proper 26 de desembre i el quatre de gener de 2019, també estarà present l’exèrcit espanyol. La Campanya, que ha anunciat accions de protesta i conscienciació, denuncia que les Forces Armades es presenten en la fira infantil i juvenil amb una “imatge edulcorada” dels seus principis i ha reclamat al consistori (Compromís, PSPV-PSOE i València en Comú) que l’exèrcit no sigui convidat. No obstant això, “el govern municipal ha rebutjat debatre en el ple la nostra proposta”, critiquen fonts de la Campanya.

Un cas diferent és el de Expojove Girona, dedicada a la formació i l’ocupació. Fira Girona -el patronat del qual presideix l’alcaldessa Marta Madrenas, del PDeCAT- va prohibir al març la participació de l’exèrcit en Expojove-2018 per l’incompliment de la normativa en l’edició de 2017; en concret, pel fet que anessin militars uniformats els qui atenguessin als visitants en l’estand de les Forces Armades. A l’abril el Jutjat de Primera Instància Número 1 de Girona va suspendre cautelarment la prohibició, de manera que l’exèrcit va estar present en la fira.

Més d’un centenar de col·lectius estan adherits a la Campanya Desmilitaritzem l’Educació, que des de fa una dècada reivindica que l’exèrcit no participi en el Saló de l’Ensenyament de Barcelona. La propera edició se celebrarà entre el 20 i el 24 de març de 2019 en el recinte de Montjuïc de Fira Barcelona. En l’edició de 2018 la Campanya antimilitarista va realitzar una acció de protesta enfront de l’expositor de l’exèrcit, on es va desplegar una pancarta amb les consigna “Les armes no eduquen, les armes maten” o “Fora l’exèrcit de l’escola”. En un manifest van reivindicar que la despesa militar mundial (1,7 bilions de dòlars en 2017, el major des del final de la guerra freda) es destini a inversions socials, i concloïen: “Que l’educació sigui la nostra millor arma!”

La Campanya va cridar l’atenció sobre “la impunitat amb la qual actua” Fira Barcelona, un consorci integrat per l’Ajuntament, la Generalitat i la Cambra de Comerç de Barcelona i el Consell d’Administració que presideix des de fa 14 anys Josep Lluís Bonet Ferrer, al seu torn president de la Cambra de comerç d’Espanya i de l’empresa Freixenet.

En un acte organitzat per la Campanya Desmilitaritzem l’Educació del País Valencià, Jordi Muñoz, membre del moviment antimilitarista de Catalunya, recorda que el Parlament va aprovar al juliol de 2016 la Moció 55/XI sobre la desmilitarització de Catalunya, presentada per la CUP; el punt cinquè instava al Govern a “evitar la presència de l’exèrcit a qualsevol centre/espai educatiu de formació i promocional”, entre els quals s’esmenta el Saló de l’Ensenyament i el Festival de la Infància de Barcelona; el Saló d’Esport i Turisme de Muntanya i la Fira de Formació Professional, a Lleida; Expojove de Girona o el Espai de l’Estudiant en el municipi de Valls (Tarragona); el passat 1 de març van ratificar la Moció els grups parlamentaris de Junts per Catalunya, ERC, en Comú Podem i els diputats de la CUP. Un altre avanç va ser la declaració de l’Ajuntament de Barcelona (febrer de 2016) en la qual es demanava que les Forces Armades no participessin en el Saló de l’Ensenyament ni en altres espais educatius i de temps lliure.

En l’acte celebrat en el Col·legi Major Rector Peset de la Universitat de València ha participat Ainhoa Ruiz, coordinadora de la Campanya Desmilitaritzem de Barcelona i investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau. “L’aprovació de la Moció 55/XI va suposar un pas històric per al moviment antimilitarista i a favor de la cultura de la pau”, afirma (el text aprovat també insta al Govern a no permetre desfilades militars en espais civils de Catalunya i a reclamar al Govern espanyol el traspàs del patrimoni militar en desús, perquè es destini a usos civils); no obstant això, “la Moció continua sense fer-se efectiva”, destaca l’activista. Per aquest motiu, “davant la falta d’una aplicació política”, la Campanya prossegueixi amb la denúncia mitjançant recollida de signatures, rodes de premsa, enviament de cartes als responsables polítics, de Fira Barcelona i el Saló de l’Ensenyament o l’acció directa davant els estands de l’exèrcit.

Es tracta de “picar pedra”, afirma Jordi Muñoz. Així, Desmilitaritzem l’Educació es va mobilitzar el passat 19 d’abril en la Fira de Formació i Treball de Lleida; “els activistes van dipositar flors fora de l’estand de l’exèrcit al no poder accedir a l’interior ja que estava custodiat pels Mossos d’Esquadra”, va informar el periòdic Nació Digital (a l’abril de 2016 el ple municipal va acordar la declaració de Lleida “municipi de Cultura per la Pau”).

El moviment antimilitarista s’ha anotat victòries. En l’edició de 2015 del Festival de la Infància de Barcelona, l’expositor de l’Exèrcit de Terra va ocupar 600 metres quadres, i incloïa un “mini campament militar”, una “zona per a l’emmascarament” i un túnel que, “simulant una jungla, havien de travessar els ‘intrèpids’ nens”, segons la nota informativa del Ministeri de Defensa; l’activitat concloïa amb el lliurament d’un diploma. Però en les edicions de 2016 i 2017 el Festival de la Infància -reconvertit en La Ciutat dels Somnis- que se celebra en el recinte de Montjuïc de Fira Barcelona no va comptar amb estands de les forces policials i militars. “Després de molts anys de denúncia pública celebrem aquesta decisió de l’Ajuntament de Barcelona i de la Fira”, va valorar la Campanya en 2017.

Potser pugui avaluar-se la força de l’estament militar a partir de dues portades del diari ABC. El passat 18 de novembre el periòdic conservador titulava a tota plana: “Defensa impedeix a l’exèrcit acudir al Saló de l’Ensenyament de Barcelona”; la decisió del Govern espanyol s’explicava per suposades cessions davant “la pressió de populistes i independentistes”; a més l’editorial criticava la “acovardida i deslleial maniobra” de l’executiu respecte al Saló de l’Ensenyament de 2019. L’endemà passat l’ABC explicava en la portada el final de la història: “El malestar de l’exèrcit obliga a Defensa a rectificar” i agregava que la ministra de Defensa, Margarita Robles, “anuncia ara que no humiliarà a les Forces Armades davant l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i l’independentisme”. La ministra va afirmar que les Forces Armades estarien presents “sens dubte” i va apel·lar al fet que no es realitzés una “utilització partidista” de l’exèrcit, va informar Europa Press.

“Aquestes portades del periòdic podrien ser un material per treballar a l’aula”, afirma Àngels Martínez Bonafé, professora d’Història i membre del Moviment de Renovació Pedagògica (MRP) del País Valencià; defensa que abordar els processos de militarització amb els adolescents és “tan important com estudiar la Revolució Industrial”, però en tot cas introduint elements de complexitat i dubte. Àngels Martínez destaca el dossier pedagògic sobre la base de l’OTAN en el municipi de Bétera (València) que en 2002 va elaborar el MRP en col·laboració amb Antimilitaristes MOC, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV) i el centre cultural Ca Revolta. El quadern, que te per objectiu que el professorat realitzi projectes didàctics contra l’aliança militar, part del context del centre escolar i inclou propostes de discussió, idees per contrastar i aprendre, fonts d’informació (ONG, centres de recerca i col·lectius antimilitaristes), bibliografia, audiovisuals, jocs i tallers.

Al maig la Caserna General de Desplegament Ràpid de l’OTAN, amb seu a Bétera, va liderar l’exercici militar denominat Valiant Lynx 18, en el qual van participar 5.000 efectius de l’exèrcit. Les maniobres, segons el Ministeri de Defensa, representen “el principal compromís de l’exèrcit espanyol amb l’OTAN en 2018”. Tres mesos abans, la extitular de Defensa, María Dolores de Cospedal, va signar un conveni de col·laboració amb l’Associació de Centres Autònoms d’Ensenyament Privat (ACADE), que representa segons la seva pàgina Web a prop de 4.000 centres educatius privats; entre els punts del conveni figuren les visites de professors i alumnes d’escoles associades a ACADE a les instal·lacions del Ministeri de Defensa, acadèmies i museus militars, així com la participació de l’exèrcit en xerrades divulgatives o jornades que organitzin els centres d’ensenyament privat.

Rebel·lió ha publicat aquest article amb el permís de l’autor mitjançant una llicència de Creative Commons, respectant la seva llibertat per publicar-ho en altres fonts.