Girona. Inauguració d'Expojove, a Fira de Girona. Fotos de les autoritats i sobretot, d'ambient.

Justícia i Pau, en contra que l’exèrcit sigui a Expojove #Girona

  • L’entitat manté que en comptes d’un estand per fer propaganda de la carrera militar n’hi hauria d’haver un dedicat a la despesa en armament
  • Demanen a les administracions que el prohibeixin

Expo-jove-girona-648x1024Justícia i Pau ha expressat, a través d’un comunicat, el seu rebuig a la presència de l’estand de l’exèrcit espanyol en la propera edició d’Expojove –que s’inaugurarà demà i es podrà visitar fins al dia 16–, adduint que les lleis educatives vigents recullen les recomanacions de la Unesco sobre la necessitat de fomentar la pau i la seguretat a través de l’educació. “No entenem que a Expojove s’ofereixi als joves la sortida militar. Hem de dir les coses pel seu nom i no s’hi val a disfressar l’exèrcit com una ONG preparada per a accions humanitàries o d’emergències. Hi ha cossos específicament preparats per a aquestes eventualitats (bombers, protecció civil, etc.) que són molt més eficaços i econòmics”, exposen els responsables de Justícia i Pau.

Aquesta entitat considera que, en comptes d’un estand per promoure la carrera militar, Expojove n’hauria de tenir un “amb finalitats educatives i per despertar consciències, en què s’exposés l’enorme despesa de l’exèrcit espanyol, de més de 41 milions d’euros al dia; inversions en projectes megalòmans de nous armaments que han generat un deute de 32.000 milions d’euros”. “La despesa del Ministeri de Defensa és superior a les inversions en cultura, sanitat, educació, foment del treball o investigació civil. Cal prendre consciència d’aquestes dades i demanar que es canviïn les prioritats invertint més en despeses socials, ja que si les despeses militars s’haguessin eliminat no s’haurien retallat les despeses en educació i altres serveis bàsics. L’educació ha de ser realment una prioritat de primer ordre”, exposa Justícia i Pau.

L’entitat demana que tant l’Ajuntament com la Generalitat “facin efectius els seus compromisos de no permetre la presència de l’exèrcit a Expoje”.

La presència de l’exèrcit a Expojove és motiu de controvèrsia. El grup municipal d’ERC-MES va declarar recentment que la comissió Girona, Ciutat de Pau del Consell Municipal de Solidaritat i Cooperació explicita que no hi hagi la presència de l’exèrcit a la ciutat. El govern municipal ha fet arribar la petició i la directora de Fira de Girona, Coralí Cunyat, ha manifestat que la Fira farà allò que acabin decidint les institucions que impulsen l’Expojove en noves edicions.

Pres de: El Punt Avui

Ments militaritzades: Com ens eduquen per assumir la guerra i la violència

2684_Mentes_militarizadasMents militaritzades mostra amb una introducció i nou capítols com des de diferents àmbits es promou de manera més o menys explícita, però en tot cas conscient, la militarització de les societats i dels seus individus.

Sense la militarització de les ments i sense la naturalització del militar, la guerra i les armes serien tan impopulars que abans o després deixarien d’existir.

Els qui es beneficien de l’existència de les estructures militars i de les pròpies guerres saben que han de dedicar recursos a mantenir un elevat nivell de militarització en les ments dels seus conciutadans, perquè mentre és així podran seguir mantenint la seva situació de privilegi.

Trencar amb la militarització i optar per vies alternatives desmilitaritzadores requereix en primer lloc la identificació del problema. Amb Ments Militaritzades esperem despertar l’interès per aquesta qüestió i oferir algunes alternatives que ens ajudin a desaprendre la guerra i a desmilitaritzar els nostres valors i la nostra educació.

La present publicació és una proposta del Centre Delàs d’Estudis per la Pau i de la campanya Desmilitaritzem l’Educació.

L’autoria del llibre correspon a un treball conjunt de nou investigadores i activistes per la pau implicades d’una manera o un altre en tots dos grups.

Més informació aquí

La importància de desmilitaritzar els espais educatius

La campanya Desmilitaritzem l’Educació porta anys reclamant espais educatius, escoles i fires relacionades amb el món de l’educació sense la presència d’exèrcits i cossos de seguretat armats. L’acció que cada any realitza la campanya al Saló de l’Ensenyament de Barcelona per protestar contra la presència de l’exèrcit aquesta vegada ha vingut reforçada per la declaració aprovada en l’últim ple de l’Ajuntament de Barcelona, presentada per la CUP i aprovada per BEC, ERC i CiU, i ha suscitat més debat que mai.

Davant aquesta polèmica, els militars han alçat la veu justificant que l’exèrcit és una sortida laboral com qualsevol altra i que molts joves estan interessats a entrar en l’exèrcit. Aquestes afirmacions formen part de l’interès de les Forces Armades per millorar la seva imatge de cara a la societat i pretenen diluir i normalitzar un debat que sobrepassa la polèmica de la seva presència en els espais educatius, debat en el qual entraria el paper de la guerra, de la violència i de l’ús de la força a la nostra societat.

Com a mínim podem afirmar que preparar-se per exercir la violència -quina altra cosa és la guerra si no?- encara que aquesta sigui aparentment legal, no és una sortida professional com qualsevol altra. Es tracta d’emprar la força laboral dels joves per a l’ús de la coerció mitjançant l’ús de les armes, la qual cosa també significa l’acceptació dels valors militars i del relat bel·licista, assumint pel camí la possible aniquilació de l’altre o d’un mateix.

El missatge de la presència de les Forces Armades en un context educatiu és el de normalitzar la guerra en l’escenari global com una eina de política exterior, que res té a veure amb els valors educatius que la nostra societat diu defensar. Probablement no consideraríem com a valor educatiu que l’ús de la força i la victòria a través d’ella proporcioni el veritable poder de la raó. El militarisme necessita de la construcció del seu propi relat basat en la mitologia bel·licista, on és comú atribuir qualitats que la societat considera admirables i que el militarisme acapara com a pròpies, dotant-les de la seva càrrega simbòlica i que tenen un impacte considerable en la nostra concepció del món.

Així és el cas de valors com la valentia i l’heroïcitat, que no deixen d’anar lligats a la jerarquia i l’obediència, per als quals és necessària l’absència de reflexió o anàlisi per part de l’individu, i que a més són construïdes des del patriarcat. Es glorifica l’ús de la força, legitimant la llei del més fort físicament o millor armat, sense deixar espai per al pensament crític, el qual resulta ser el principal objectiu de l’educació i motor essencial per al progrés social. En el seu lloc, el militarisme accepta, legitima i aprova l’ús de les armes i la violència com a instruments socials per tal d’assolir objectius concrets i defensar interessos polítics i econòmics, la qual cosa el converteix en instrument d’opressió.

Reflexionar sobre el militarisme i l’educació requereix fer esment a una altra qualitat molt popular i històricament acaparada per aquest, com és la disciplina. Les Forces Armades s’autoreclamen garants absolutes de la seva transmissió i ensenyament, on de nou la seva mitologia la converteix en una característica lligada a l’obediència i al compliment del deure. No obstant això, cal recordar que les escoles són un agent imprescindible per a l’adquisició del concepte de disciplina, però per despullar-la del seu mite militar i convertir-la en una qualitat relacionada amb la superació personal sense competitivitat, on l’evolució del pensament i la participació col·lectiva són pilars perquè es doni la nostra superació, sense establir situació de jerarquia sinó relacions de cooperació i construcció mútua. L’educació escolar de fet, s’allunya cada vegada més del concepte de disciplina militarista.

El feminisme també té molt a aportar en aquest sentit. Sota la seva òptica, el militarisme es converteix en una eina patriarcal, les finalitats del qual no són altres que els d’adquirir poder mitjançant l’opressió, la qual afirma i legitima l’ús i l’existència de la violència sense qüestionar-la. El paper per al militarisme és el de liderar el progrés, cosa que el feminisme antimilitarista considera vitalment reaccionari. La glorificació de la força es converteix en quelcom essencialment masculí, reivindicada històricament i acaparada conceptualment pels homes. El masclisme i el militarisme es converteixen en dos elements de dominació que fan referència al mateix fenomen.

Cal un profund exercici de reflexió: actualment destinem milions de recursos per a la gestió i exercici de la guerra, la violència i l’assassinat de l’altre, per després ser incapaços de preparar-nos per assumir les seves conseqüències, com la terrible crisi dels refugiats està demostrant, essent el símbol més terrible de cap a on ens porta l’ús de la força armada i el seu impacte global. El paper dels exèrcits en el món requereix d’un debat social, així com les polítiques actuals de seguretat i defensa, que actualment estan basades en el secretisme d’Estat, en la construcció d’enemics, en la cultura de l’enfrontament i el pur darwinisme social geopolític.

Mentrestant, el lloc dels exèrcits no és el d’envair els espais educatius, que no li són propis, ja que contravenen els valors que fomenten les institucions educatives on es treballen valors més propers a la cultura i construcció de pau, la cooperació, la prevenció dels conflictes i la resolució per vies no violentes. Per a això es fa vital la defensa d’espais educatius lliures d’exèrcits i d’armes.

Ainhoa Ruiz Benedicto

Activista antimilitarista, membre de la campanya Desmilitaritzem l’educació i investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.

 

web_img_9021-650x433

Una acció reclama la retirada de l’exèrcit espanyol del Saló de l’Ensenyament


 

El dia de la inauguració, membres de la campanya Desmilitaritzem l’educació han fet una ‘performance’ davant l’estand de les forces armades espanyoles

Un grup de persones estirades al terra, simulant estar mortes, amb màscares a la cara i un llibre entre les mans. De fons, la cançó de John Lennon “Imagine”, símbol de diàleg i pacifisme; tot això, davant les mirades d’alumnes, mares i professores que, encuriosides, s’aturaven preguntant-se què significava tot allò. Al davant: l’estand de l’exèrcit espanyol, que, com cada any, està convidat a participar al Saló de l’Ensenyament de Barcelona.

Ahir al matí, la campanya Desmilitaritzem l’educació va convocar una acció que va agrupar professores, activistes per la pau, sindicalistes d’ensenyament i representants de la CUP. A més d’una performance, van improvisar una manifestació dins el recinte i van recórrer passadissos i estands tot cridant eslògans com “Les armes no eduquen, les armes maten”, “Fora l’exèrcit del saló” i consignes contra l’OTAN i la privatització de l’educació.

Ja fa nou anys que es va activar aquesta campanya de rebuig a la presència de les forces armades espanyoles al certamen. “El patriarcat, l’obediència jerarquitzada, l’androcentrisme, l’homofòbia, el masclisme, la disciplina i, sobretot, la violència com a mitjà per resoldre conflictes són valors que s’oposen totalment als valors de pau, diàleg, llibertat, solidaritat, sentit crític, autonomia i igualtat que han de ser la base de l’educació”, proclama el text que van llegir Ainhoa Ruiz i Marina Pérez, membres de la campanya.

Enguany, la protesta tenia un pes especial perquè també denunciava la inacció del govern català davant la Resolució 1141/X, aprovada al Parlament el 16 de juliol de 2015, que instava a retirar l’exèrcit d’aquesta fira. Ainhoa Ruiz ha dit que espera que, l’any que ve, amb la resolució del Parlament i el suport de l’Ajuntament de Barcelona, no hagin de tornar al recinte per reivindicar que els valors que transmet l’exèrcit no són un model educatiu.

Pres de La Directa