Les Armes No Eduquen, les Armes No Curen: Infància i Joventut lliures del virus militar

Foto: Tithi Luadthong

Davant la persistent presència militar en la gestió de l’actual crisi sanitària derivada de la pandèmia provocada per la COVID-19, des de la campanya Desmilitaritzem l’Educació volem fer patent el nostre total rebuig i denunciar les conseqüències d’aquesta maniobra de màrqueting militar.

 

Però abans d’enumerar les múltiples raons del nostre malestar, volem oferir un missatge d’alè i suport a totes les persones que estan patint per la vulneració dels seus drets, per estar afectades per la malaltia o perquè han sofert la pèrdua d’éssers pròxims i estimats, per a totes elles el nostre desig l‘escalf humà i la comunitat us acompanyi en aquestes difícils circumstàncies i que us permeti trobar consol, força i perspectiva davant els reptes vitals que han de venir.

Al mateix temps, agrair a tot el personal sanitari l’esforç que durant aquestes setmanes han dedicat, i segueixent fent-ho, a la cura i alleujament de milers de persones, malgrat les dificultats derivades de les retallades a les inversions i la limitació de plantilles, la professionalitat del personal sanitari ha permès atendre aquesta crisi. Per tant, com a Campanya integrada per més de 100 col·lectius i entitats de l’àmbit de l’educació i el foment de la pau reconeixem la gran labor i qualitat humana del sector

També agrair a totes les persones treballadores que també són essencials per mantenir la vida: cura i acompanyament de persones majors, infants i joves, personal de neteja, producció alimentària, personal que treballa als supermercats, transportistes, i moltes altres que amb o sense cobertura legal, continuen fent el seu treball per a posar la vida al centre

I és des de la denúncia crítica sobre les polítiques de retallades a sectors primordials per a la seguretat humana (salut, educació, serveis socials, dependència, habitatge, recerca…) i la rellevància de totes aquestes professions necessàries per a mantenir la vida, es que volem aixecar la veu i rebutjar la constant presència de membres de l’exèrcit en la gestió de l’actual crisi, tant a nivell operatiu com a nivell mediàtic, amb les conseqüències simbòliques que això representa en infants i joves del nostre país.

 

No és una guerra.

Rebutgem rotundament l’ús i abús d’expressions que evoquen una narrativa bèl·lica, tant de responsables polítics com de la presència permanent de membres de les forces armades en rodes de premsa o comunicats. Evocar batalles, combat, lluita o violència no contribueix en res a una situació que requereix sobretot cures, acompanyament i ciència. L’aportació relativa de membres de l’exèrcit a les accions de seguretat i salut en aquesta crisi és molt inferior al que els organismes civils estan fent per a solucionar-la.

El militar sempre és més car i opac.

El desplegament militar de recursos no sanitaris ni prioritaris per a la seguretat de pobles, barris i ciutats no ajuda, ans al contrari, encareix l’articulació d’accions que puguin ajudar a millorar la situació. La poca transparència que caracteritza a les forces armades impedeix saber el grau d’eficiència i necessitat real de les operacions que ha realitzat fins ara. Denunciem que l’actual situació de precarietat del sistema sanitari es deu en gran manera a les exorbitants inversions en armament que de res serveixen per als reptes futurs de la humanitat.

La resposta és la responsabilitat i la solidaritat.

Davant els constants exhorts i arengues per disciplinar la societat per a obeir amb estricta inclinació a les normatives d’excepcionalitat o estat de al-arma (sic), des de Desmilitaritzem l’Educació cridem a totes les forces polítiques i instàncies de servei públic a construir amb la ciutadania una resposta conjunta i segura, sensible a la diversitat de la nostra societat, respectant els drets humans i fomentant el diàleg, la crítica constructiva i el respecte als sabers invisibilitzats. L’organització d’estil marcial només contribueix a mantenir un discurs monolític reforçat per la força de la violència, amb el risc de deslligar espirals de sospita social, delació i individualització del dolor.

Rebutgem el currículum militarista.

Com a campanya orientada a construir alternatives antimilitaristes d’aprenentatge en escoles i instituts, denunciem que la manipulació del discurs i la constant presència militar a mitjans (que reprodueixen acríticament aquesta participació) reforça la permanent campanya de màrqueting que des de fa anys realitza l’exèrcit per a fer una rentada d‘imatge i fomentar (aprofitant la situació de vulnerabilitat actual) una escala de valors militaristes, de sacrifici, disciplina i obediència cega en infants i joves. La responsabilitat d’educar per una ciutadania crítica ens obliga a denunciar aquesta manipulació i rebutjar qualsevol intent de tornada al passat, en el que l’educació jugava un rol de sotmetiment en lloc d’un paper d’emancipació. L’actual crisi (i les problemàtiques que comportarà en el futur) no serà resolta mai per mitjans violents, ni militars ni policials.

Respecte a tots els drets de la infància i la joventut.

Com si es tractés d’un escarment públic a través del confinament mantingut, sense flexibilització, denunciem la invisibilización de la infància i la joventut en les instruccions i normatives d’excepcionalitat imposades a nivell estatal, així com el pretès retorn a la normalitat escolar via digital que es vol instaurar sense considerar el benestar i l‘harmonia emocional i corporal de l’alumnat. Si en condicions habituals denunciem algunes pràctiques que contribueixen a l’endormiscament obedient d’infants (les files, el silenci imposat, les jerarquies i les sancions, entre altres), en aquests moments el dictat de mesures que encoratgen la deguda conducta de joves, nenes i nens, sense informació adequada i menyscabant el seu equilibri físic i mental es pot considerar una eina més per a disciplinar i perpetuar una societat sense sentit crític o sense possibilitat de ser constructora d’altres escenaris d’organització comuna.

 

Per tot això, les escoles, instituts, associacions de famílies, sindicats, entitats i col·lectius que formem part de la campanya Desmilitaritzem l’Educació cridem a la responsabilitat personal i col·lectiva per a fer marxa enrere a la deriva militarista que s’està fomentant en aquesta crisi i a continuar fent passos a les alternatives pacifistes que busquen el diàleg, el consens i el bé comú com a horitzons dignes de ser viscuts.

 

A l’alumnat, nenes, nens i joves us convoquem a rebutjar qualsevol discurs que us commini a l’obediència acrítica o prioritzi l’ús de la violència com a mecanisme per a la resolució de conflictes o situacions de tensió.

A les famílies, mares, pares, persones a càrrec d’infants, us animem a acompanyar el desenvolupament harmònic de les nenes, nens i joves, fomentar la comprensió crítica de la situació des de la tranquil·litat, l’amor, l’afecte i respecte a les seves necessitats vitals

Al professorat, us encoratgem a escoltar i identificar les inquietuds i malestars de l’alumnat, a focalitzar l’acompanyament d’aquests dies en exercicis de proximitat, de qualitat humana i comprensió davant la complexitat. Des de la incertesa i vulnerabilitat que estem vivint animar a infants i joves a construir juntes iniciatives des de la cultura de pau i l’esperança, el raonament i el pensament crític.

Als mitjans de comunicació, us interpel·lem per a deixar de reproduir els discursos militaristes i arengues de la violència. Us animem a fer visibles els veritables esforços que milers de persones realitzen dia a dia amb les cures, a acompanyar, a posar la vida al centre. El bon periodisme no reprodueix comunicats de guerra; infants, joves i adults volem escoltar la infinitat d’històries de solidaritat comunitària que s’han estat teixint en barris, pobles i ciutats, aportant recursos, treball i companyia de manera desinteressada.

A les responsables polítiques, exigim el cessament del dispositiu mediàtic de rentada d’imatge del militarisme davant la crisi actual, la canalització dels recursos de l’exèrcit a l’atenció de la població afectada i la màxima transparència i informes públics de totes les accions realitzades per organismes militars fins ara, que hauran de sotmetre’s a l’escrutini públic civil

 

Des de Desmilitaritzem l’Educació seguirem com fa més de 10 anys denunciant i rebutjant les preteses accions de normalització de l’exèrcit en espais educatius, de formació i d’oci infantil i juvenil.

Davant la situació global excepcional que vivim, continuarem exigint amb major interès que el discurs militar i la despesa en el negoci de la guerra cessin i els recursos disponibles dels estats es dediquin a la salut, l’educació, la recerca i condicions dignes de vida per a totes les persones, elements que veritablement permetran aconseguir nivells alts de seguretat humana.

 

Les Armes No Eduquen, Les Armes Maten

Invertim en atenció sanitària enlloc de militarització

Reproduïm a continuació la petició que es presentarà a la pròxima Assemblea General de Nacions Unides per part de International Peace Bureau


IPB Marienstr. 19 –20 10117 Berlin

Berlin, 23.03.2020

PETICIÓ: invertim en atenció sanitària enlloc de militarització

Nosaltres, les/els signants, demanem a les/ als líders mundials a la propera Assemblea General de les Nacions Unides* que redueixin dràsticament la despesa militar a favor de la sanitat pública i l’atenció a les necessitats socials i mediambientals.

*Les firmes es duran a l’AssembleaGeneral de les Nacions Unides el primer dia de la pròxima sessió, el 15 de setembre del 2020.

 

Saturació de l’atenció sanitària

Juntament amb l’International Peace Bureau, l’organització per la pau més antiga i guardonada amb un Premi Nobel, estem sent testimonis de les conseqüències de decisions polítiques irresponsables que han portat a la falta d’inversions en l’atenció sanitària. Els sistemes sanitaris estan assolint els seus límits i el personal de primera línia es troba sota una immensa pressió. L’emergència del coronavirus demostra l’estat de debilitat de les nostres societats: un món guiat per la financiarització, el valor de les accions i l’austeritat ha minat la nostra habilitat per defensar el bé comú i ha posat en perill la vida humana a una escala global.

Preocupats per la pèrdua del seu lloc de treball i del sou, els treballadors es veuen pressionats per anar a treballar malats. Els ancians són vulnerables i necessiten ajuda. El virus afecta especialment els més dèbils. Privatitzacions, mesures d’austeritat, i el sistema neoliberal han portat els serveis sanitaris locals, regionals i nacionals al límit del col·lapse.

Ja podem identificar lliçons pel futur –l’atenció sanitària és un dret humà tant pels joves com per la gent gran, per totes les persones d’arreu del món. L’atenció sanitària mai ha de ser retallada o subordinada a la recerca del benefici mitjançant la privatització.

 

És l’hora d’un contracte social global

L’Organització Internacional del Treball informa sobre les conseqüències del mercat laboral, amb una potencial pèrdua de 25 milions de llocs de treball, més que durant la crisi financera del 2008. S’espera que la pobresa laboral augmenti significativament, amb un increment de fins a 35 milions de persones.

Donem suport globalment i localment als esforços del moviment sindical en la seva demanda per un nou contracte social. Donem suport a la seva demanda de mesures econòmiques i recursos per tal de protegir els llocs de treball, els sous, els serveis públics i el benestar social.

 

Prioritzar el desarmament

El món gasta 1,8 bilions de dòlars en despesa militar cada any i està previst que en els propers 20 anys, 1 bilió de dòlars seran dedicats a noves armes nuclears.

La militarització és el camí equivocat a prendre; estimula les tensions i augmenta el potencial de guerres i conflictes. Empitjora les creixents tensions nuclears.

Els líders mundials han de posar el desarmament i la pau al centre en el procés d’elaboració de polítiques i desenvolupar una nova agenda pel desarmament que inclogui la prohibició d’armes nuclears. Reiterem la nostra demanda als governs perquè firmin el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears (TPAR).

El desarmament és la clau per a una profunda transformació de les nostres economies,per assegurar-nos que els éssers humans, i no la recerca del benefici, sigui els més valorat; economies en les quals els reptes ecològics han de ser solucionats i la justícia social global ha de ser buscada.

Amb el desarmament, la implementació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, un contracte global social, i un nou tractat per la pau ecologista, podem afrontar reptes com per exemple la pandèmia del coronavirus.

Demanem als líders mundials, que es reuniran a l’Assemblea General de les Nacions Unides el setembre del 2020, que actuïn per una cultura de pau. Un camí pacífic significa que necessitem una estratègia global, un contracte social global i una cooperació global per assegurar-nos el suport de la població a escala mundial. Aquesta serà la solidaritat humana del segle XXI—per i amb la gent.

Més informació i signatures aqui

 

Reunió al Parlament de Catalunya – Dijous 05/03/20

El passat dijous 5 de març, membres de la campanya Desmilitaritzem l’Educació es van reunir amb representants dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya que van donar suport el juliol del 2016 per tal d’aprovar la Moció 55/11, sobre la Desmilitarització de Catalunya.

A la trobada van acudir les persones diputades de les quatre organitzacions polítiques que van votar i aprovar per majoria absoluta la Moció 55/11: en Francesc de Dalmases, de JuntsxCat; en Ferran Civit, d’ERC; la Susanna Segovia, de CatenComú-Podem; i amb el Carles Riera, de la CUP-CC.  La campanya va comptar amb una àmplia representació territorial ja que hi van assistir en Jaume Añé, de la plataforma de Lleida; la Núria Cuadrat de la Coordinadora d’ONGs Solidàries de Girona; i la Marina Pérez i el Jordi Muñoz de la campanya de Barcelona.

La campanya va plantejar a les diputades l’actual situació del territori, especificant la situació a cada municipi on participa l’exèrcit en espais educatius, de formació o de lliure. A més, es va comentar la necessitat d’activar una actuació conjunta entre les diverses administracions públiques implicades –Generalitat i ajuntaments– perquè s’implementi efectivament la Moció 55/11. Les persones membres de la campanya també van fer especial incidència en el rebuig a que entrin agents amb armes, porres, manilles… a les escoles i instituts, tant pel que fa a la policial local com als Mossos d’Esquadra. Així mateix, la campanya també va manifestar la necessitat d’ampliar la Moció amb tres punts: que les administracions treballin amb banca ètica versus banca armada; a debatre la qüestió referent als agents forestals, han d’anar armats?; i a dur a terme un major seguiment i potenciació d’alternatives a les xerrades sobre seguretat que es fan als centres escolars. També es va fer referència a donar un impuls i reforçar els paper i les funcions del Consell Català de Foment de la Pau amb motiu de la renovació de la presidència.

Així mateix, es va demanar a les diputades el compromís a incorporar en els programes electorals de les seves organitzacions polítiques els continguts de la Moció 55/11 i les reivindicacions de la campanya Desmilitaritzem l’Educació, a fer un seguiment proper d’aquest àmbit i a ratificar o ampliar la Moció al començament de la següent legislatura i el compromís d’una efectiva i real implementació.

Finalment, es va demanar que gestionessin una reunió de membres de la Campanya Desmilitaritzem l’Educació amb el conseller d’Educació, Josep Bargalló. Aquella mateixa tarda, el Departament ja es va posar en contacte amb nosaltres per agendar-la. I també vam comentar la necessitat de dur a terme una trobada amb el nou president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell.