Entre el 20-26 de novembre, activistes de tot el món passaran a l’acció com a part de la Setmana Internacional Contra la Militarització de la Joventut. Aquesta setmana, duta a terme per quarta vegada aquest any, és l’esforç conjunt d’activistes antimilitaristes de tot el món per exposar i desafiar la manera en què es promociona la violència entre els joves i despertar la consciència quant a altres alternatives.

En anys anteriors, molts grups de tot el món van participar en aquesta setmana amb esdeveniments independents com a accions directes, xerrades, tallers, vigilàncies i campanyes a les xarxes socials.

Uneix-te a nosaltres aquest novembre amb les nostres accions no-violentes i sé part d’aquest moviment global contra el reclutament per a la violència de les ments i cossos dels joves. La teva veu i les teves accions contribuiran al fet que el nostre moviment creixi internacionalment. Segueix les nostres novetats a la nostra pàgina web i xarxa social o posa’t en contacte amb nosaltres  para més informació.

Font: Coordinadora d’ONG Solidàries

Després d’una primera reunió amb l’alcaldessa, Marta Madrenas, el tinent d’alcalde de sostenibilitat, medi ambient, participació i cooperació, Eduard Berloso, i el regidor de Cooperació, Cristóbal Sánchez, les entitats de la Coordinadora d’ONG Solidàries, reunides aquest dilluns en assemblea extraordinària, constatem que:

‐Malgrat la bona disposició de l’equip govern per trobar un acord que permeti a les entitats tornar al CMSC, no s’ha produït cap gest per part de l’Ajuntament, que justifiqui aquest retorn: 1) se’ns ha comunicat que no hi haurà cap augment en el tant per cent dedicat a cooperació en els propers tres anys 2) i tampoc se’ns ha donat garanties de l’aplicació del Codi Ètic en la propera edició d’ExpoJove.

‐Considerem greu que l’equip de govern incompleixi els seus propis acords:

• En el cas de l’1%, l’any 2013 –amb Carles Puigdemont com a alcalde‐ es va aprovar una moció per unanimitat amb els vots a favor d’ICV, PSC, CUP i PP, i l’abstenció de CiU, que instava l’Ajuntament a destinar l’1% dels ingressos propis a cooperació pel desenvolupament i foment de la pau. En el CMSC les entitats havien cedit en l’exigència de l’1%, pels efectes de la crisi. Tot i així, el govern es va comprometre a augmentar el tant per cent progressivament, fins arribar a finals de la legislatura al 0,7%. Per contra, en la darrera reunió mantinguda amb l’equip de govern, l’alcaldessa va assegurar‐nos que no hi hauria cap augment i que aquest, actualment, era un tema innegociable.
• L’any 2015, durant la campanya electoral, les regidores de l’actual equip de govern, Isabel Muradàs (PDeCat‐ abans CiU‐) i Elisabet Riera (PSC) van signar els punts referits a vetar la presència de l’exèrcit a ExpoJove i a dedicar l’1%  a Cooperació i Solidaritat, en l’auditoria recollida al document “Compromís Polític per la Pau, la Solidaritat, la Participació, la Convivència i la Transparència, i els Drets Humans”, que impulsa una comissió de la Coordinadora d’ONG Solidàries.

‐Pel que fa a ExpoJove, les entitats creiem que el Codi Ètic i la Moció 55/XI Sobre la desmilitarització de Catalunya són dues bones eines per vetar la presència de l’exèrcit en aquesta fira dedicada als joves. Tot i que l’alcaldessa ha manifestat la seva disposició personal a evitar la presència dels militars a ExpoJove, també va manifestar la manca de suport per part del seu propi partit. És important que l’alcaldessa i el seu equip treballin per aconseguir el suport del PDeCat.

‐Tot i el caràcter consultiu del CSMC demanem que les decisions i acords presos en els grups de treball siguin tingudes en compte, com a mostra de respecte cap a la tasca de les entitats i a la resta dels seus membres. En aquest sentit, demanem que el nostre interlocutor a l’Ajuntament compti amb major capacitat de decisió, com a garantia que l’Ajuntament creu i treballa per la cooperació i la solidaritat que ha de convertir Girona en un referent en Pau i Drets Humans i que li ha donat, en els últims anys, reconeixements internacionals com el Premi Europa. En aquest sentit, l’Ajuntament hauria de liderar el treball cap a la desmilitarització de la Fira.

‐Paral∙lelament a les negociacions amb l’Ajuntament, la Coordinadora continua treballant amb altres actors per fer possible que no torni l’exèrcit a ExpoJove i resta a l’espera per reiniciar de nou el treball, un cop tingui garanties de canvi. Per a una major transparència, anirem fent públics tots els acords que anem aconseguint.

La campanya realitza una acció simbòlica per cridar a les institucions a complir amb les mocions institucionals per a la desmilitarització de l’educació

També es promou un debat social i obert en relació al “ofici” militar, qüestionant que sigui “una sortida laboral més”

Barcelona, 22 de març de 2017

Un grup de persones de la campanya Desmilitaritzem l’Educació han entrat al Saló de l’Ensenyament  un any més per fer una acció de denúncia pública i simbòlica davant la presència de l’exèrcit i l’ampliació del seu espai en aquesta exposició orientada a la formació i l’educació. La campanya està formada per més de cent entitats vinculades al foment de la pau i l’educació.

Aquest grup, entre les quals hi havia representants de sindicats d’ensenyament,  d’estudiants, associacions de families i d’altres entitats socials, han fet una manifestació dins del recinte ple d’estudiants avui que era el dia de la inauguració. Després s’han dirigit a l’expositor de les forces armades i han escenificat una “desinfecció del virus militar” que pretén expandir-se en àmbits en el qual la societat catalana no vol.

Amb aquesta acció, els membres de la campanya Desmilitaritzem l’Educació també ofereixen un homenatge a les múltiples accions del moviment per la pau que històricament s’han manifestat en contra de la pretesa “normalització” dels exèrcits en la societat i s’han resistit a la “contaminació o infecció” del virus violent i militar.

Des de la seva creació el 2008, any rere any les entitats que participen en la campanya han manifestat el rebuig a que es permeti l’entrada de les forces armades en entorns educatius i d’oci infantil. Es vol sensibilitzar a la comunitat educativa en relació als mecanismes de legitimació de la imatge de l’exèrcit en espais on hauria de promoure’s el sentit crític, la transformació i la justícia social. També es vol denunciar que es presenti a les forces armades amb una imatge edulcorada dels seus principis, (principalment l’obediència i la disciplina), com una opció professional més, sense qüestionar el paper dels exèrcits al món actual, o que no s’aprofundeixi en l’anàlisi del desequilibri entre el pressupost del Ministeri de Defensa i les greus retallades imposades a les partides socials.

Per l’anterior, la campanya també ha promogut en xarxes socials el #DebatReclutament en el qual ha llançat 10 preguntes que considera important que es debatin pública i obertament per oferir informació completa i contrastada a la joventut en l’elecció del seu futur professional. No considerem que el “ofici” militar sigui “una sortida laboral més”, com alguns responsables polítics han expressat recentment.

Enguany la protesta té un gran pes i legitimació darrera després de l’aprovació al 2016 de dues mocions a l’Ajuntament de Barcelona per no permetre cap exèrcit a cap espai educatiu i la Moció 55/XI aprovada al Parlament de Catalunya per la “Desmilitarització de Catalunya”. És en aquest sentit que la reivindicació d’avui també vol denunciar la baixa efectivitat de les institucions a l’hora de fer prevaler les mocions fruit de molts anys de mobilització social i consens en la lluita antimilitarista.

Volem una societat lliure d’armes en els entorns educatius, treballem per la cultura de la pau i per la cerca de solucions no-violentes i de conviència social i exigim a les persones i institucions responsables que compleixin els acords presos i acabin amb la presència d’aquest estament militar en qualsevol espai educatiu

 

La campanya Desmilitaritzem l’Educació porta des de 2008 reclamant espais educatius lliures d’exèrcits. Des del seu començament s’ha anat ampliat i fent cada vegada més plural amb un objectiu comú “cap exèrcit en cap espai educatiu”. En l’últim any ha passat de tenir 60 entitats adherides a ser més de 100, a més està vivint una notable expansió territorial per tota Catalunya. Però la lluita antimilitarista, com eminentment internacionalista, sobrepassa fronteres, al febrer d’aquest mateix any es crea una campanya d’objectius compartits a Escòcia:  Scotland Against Militarism

La guerra a l’Iraq, Síria, Iemen, el llarg conflicte armat de Colòmbia, la crisi humanitària de les persones refugiades que fugen de les guerres, el desenfrenat despesa militar arreu del món que l’any passat va arribar 1’7 bilions de dòlars; són molts els fets que ens assenyalen que el model militarista de defensa dels estats no està donant solucions i està contribuint a generar més tensió i inseguretat mundial, tots aquests factors han fet que la lluita antimilitarista ressorgeixi amb força en els últims anys i s’expandeixi per consolidar-se.

Que l’exèrcit hagi triplicat l’espai aquest any al Saló té tres lectures molt importants per a la campanya. D’una banda, suposa una victòria, l’exèrcit s’ha sentit amenaçat davant l’abast de les reivindicacions que ha mobilitzat la lluita antimilitarista, i la seva resposta és una demostració de força que es fa manifesta ampliant el seu espai al Saló, l’ocupació de més territori sempre ha estat una demostració de poder en la concepció militarista.

Segon, s’ha pogut constatar una absoluta falta de rendició de comptes de part d’organismes com la Fira de Barcelona, que té dos terços de participació pública, Generalitat i Ajuntament de Barcelona, sent la tercera part la Cambra de Comerç de Barcelona, que constitueix la part privada. En el moment en què hi ha hagut una forta reivindicació al carrer ha quedat manifesta aquesta falta de costum de passar comptes davant organismes públics. La Fira disposa d’un Consell General del qual formen part diversos representants institucionals com Joaquim Nin (Vocal), Ada Colau (Presidenta), Xavier Trias (Vocal), Ferran Falcó (Vocal), Jordi Baiget (vicepresident 1r), Alfred Bosch (vocal ), Josep Lluís Salvadó (Vocal), Joan Aregio (Vocal). A més, tant la Generalitat com l’Ajuntament han manifestat a Desmilitaritzem l’Educació la manca de resposta obtinguda per part de Josep Lluís Bonet, president de Fira de Barcelona, davant de les diverses reclamacions que li han fet. Des de la campanya també es denuncia aquest efecte col·lateral que ha sorgit a través de les reclamacions de no permetre exèrcits en espais educatius, el que es considera d’absoluta manca de control democràtic.

Finalment resulta inevitable assenyalar la inoperativitat de les institucions que no han estat capaços de fer un front comú per defensar les reclamacions dels moviments educatius i antimilitaristes, que van ser traduïdes a mocions, tant a l’Ajuntament de Barcelona com a la Generalitat, mocions que elles mateixes van aprovar. Sabem que l’exèrcit és un estament estatal difícil de confrontar, però les institucions públiques i democràtiques deuen fer prevaler les reivindicacions dels moviments socials, tant si toquen com si no, a aquests estaments que suposen un òrgan de poder estatal.

La campanya s’ha mobilitzat amb intensitat en els últims mesos, s’han enviat cartes i realitzat reunions amb gairebé tots els implicats, responsables o que tenen algun tipus de poder de gestió en què l’exèrcit estigui present en espais educatius, així com amb representants institucionals dels partits que van donar suport les mocions de l’Ajuntament de Barcelona i del Parlament de Catalunya. Els i les representants institucionals s’han mostrat receptius a les reivindicacions de la campanya, però no han estat capaços de fer prevaler les resolucions institucionals. Una cosa que, per altra banda, els moviments socials han patit en diverses ocasions i que, de nou, ens toca denunciar.

Des de la campanya s’insisteix, una i altra vegada, en que l’exèrcit no és una sortida professional més, i que el que fa en el Saló de l’ensenyament és pur reclutament, en un context, a més, de baixes opcions professionals per als joves. Per això en l’última roda de premsa realitzada per la campanya s’ha llançat el hastag #DebatReclutament amb l’objectiu d’obrir el debat sobre l’afirmació que “l’exèrcit és una sortida professional més” a la societat.

La campanya per impedir la presència d’exèrcits en espais educatius és només la punta de l’iceberg, en un món amb gran nombre de conflictes oblidats i no resolts, la cada vegada més creixent onada de refugiats que fugen dels conflictes armats, amb declaracions com la del president Donald Trump “Ja és hora que EUA torni a guanyar guerres ” i la seva proposta d’augmentar un 9% la despesa militar, amb el terrorisme global cada vegada en augment, la decisió de la Unió Europea d’invertir en R + D militar per primera vegada en la seva història, s’obren grans reptes per lluita antimilitarista.

El camí es presenta llarg però cada vegada més necessari. Desmilitaritzem l’Educació comença des d’on la construcció d’alternatives es fa més possible: en el món educatiu. Un canvi de paradigma és ara més necessari que mai, per això un any més estarem presents per reclamar la desmilitarització del Saló de l’Ensenyament.

 

Per: Ainhoa Ruiz Benedicto. Activista antimilitarista, de la campaña Desmilitaritzem l’Educación e investigadora del Centre Delàs d’Estudis per la Pau.