Del 27 al 29 de febrer tindrà lloc a Barcelona una nova edició del Mobile World Congress. És una cita de gran rellevància dins el món de les comunicacions.
Només al 2011 aquest congrés va tenir més de 60.000 visitants de 200 països (?); hi van participar delegacions governamentals de 131 països; 1400 empreses expositores i tota la plana major de les cúpules directives de les multinacionals del sector.
Ara bé, mirant el programa del Congrés sobta veure que no s’aborden ni es busquen solucions als impactes que aquesta indústria està provocant arreu del món. Creiem que les empreses extractives dels minerals necessaris per a la indústria de la telefonia mòbil necessiten fer un profund i urgent procés de reflexió sobre les seves pràctiques, al temps que els representants dels governs tenen el deure de treballar per establir polítiques internacionals i promoure la responsabilitat exterior de les seves empreses.
Així, tenim que per una banda s’obvia que en el procés d’obtenció dels minerals necessaris per a fabricar aquests productes es vulneren sistemàticament els drets de bona part de les poblacions locals, en molts casos a base de treball forçat a les mines, de l’exposició de persones treballadores a substàncies tòxiques, de la militarització d’aquestes zones per part de seguretat privada i que inclús han arribat a provocar guerres; i per altra banda, la realitat que tot això no seria possible si no fos amb la complicitat dels propis governs del Nord on aquestes empreses tenen la seva seu i a vegades de governs locals corruptes. Empreses com Apple, Nokia o Ericsson, per citar-ne només algunes, han estat denunciades en diverses ocasions per la societat civil per aquestes pràctiques.
A tot això s’hi suma l’absència de reflexió sobre la disponibilitat dels preuats minerals. La quantitat present i accessible d’aquests recursos és limitada, però ni tant sols trobem en el programa del congrés qüestions immediates i properes com són el reciclatge de telèfons o l’allargament de la seva vida útil. Constatacions així posen en entredit la voluntat real del sector de les telecomunicacions de caminar cap a una transició de l’insostenible model de consum que tenim cap a un sistema socioambientalment just, equitatiu i respectuós amb les persones, les cultures i el medi.
El model de creixement que ens ha portat a la crisi actual, ens obliga a entendre que la sostenibilitat no és un valor afegit sinó una premissa indispensable per a poder garantir un escenari de convivència entre nosaltres, l’espècie humana, i el que ens manté, el planeta Terra.
Per tots aquests motius volem aprofitar el ressò i la capacitat d’un esdeveniment d’aquesta magnitud per replantejar-nos com ens relacionem amb l’entorn, quins impactes té el nostre consum, obrir camí cap a altres formes de societat on tothom hi tingui lloc i exigir que fòrums d’aquestes característiques afrontin els debats medioambientals i socials necessaris.
Signen aquest comunicat:
Enginyeria Sense Fronteres Entrepobles EdPAC Grupo de Investigación en derechos humanos y sostenibilidad Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) Col•lectiu RETS i altres entitats.