15 maig Dia Internacional de l’Objecció de Consciència

Des dels anys 80, el 15 de maig se celebra el Dia Internacional dels Objectors de Consciència. Anteriorment era organitzat per l’Assemblea Internacional d’Objectors de Consciència (ICOM) i la IRG es va involucrar en l’organització i promoció del Dia Internacional dels Objectors de Consciència des que l’ICOM va deixar de reunir-se en 1995 al Txad.

Font: tercerainformacion.com

Com a part del programa de l’IRG El Dret a Rebutjar Matar, des de 2002 la IRG va ajudar a consolidar una tradició d’acció directa noviolenta internacional el 15 de maig, en suport d’alguna lluita per l’Objecció de Consciència, acompanyat per accions descentralitzades a tot el món. En els últims anys s’ha dedicat als Balcans el 2002, Israel el 2003, Xile / Amèrica Llatina el 2004, Grècia el 2005, i els Estats Units en 2006. En aquest any, el focus és Colòmbia, amb una varietat d’activitats.

Què és la OFDM?

És la no disposició a col · laborar amb l’Estat en les despeses de preparació de guerres i manteniment de l’estructura militar, desobeint activament en el moment de realitzar la declaració de la renda (IRPF). Consisteix tècnicament a aprofitar la declaració de l’IRPF per desviar una part de la totalitat dels nostres impostos a un projecte que treballi en la defensa d’un progrés social solidari.

Qui pot objectar?

Qualsevol, ja siguis treballadora, aturat, estudiant o no hagis treballat mai, i és igual si et surt a pagar oa retornar, sempre que no hagis fet la declaració (confirmant l’esborrany, per exemple).

¿Quina quantitat pot objectar?

Des de 1 € fins … Cada persona decideix el que vol / pot objectar. A banda del fet simbòlic de l’objecció, l’entitat receptora rebrà una sustentació per poder desenvolupar la seva tasca (cosa que cada dia és més difícil, per cert ….).

En què tradició i estratègia política s’enquadra?

La OFDM és una campanya de Desobediència Civil pura, i com a tal s’enquadra en la tradició i estratègia de la Noviolència.

La Noviolència és estil de vida, model de societat cap al qual es vol caminar i mètode de lluita revolucionària. Es basa en valors com: veritat, legitimitat, coherència entre mitjans i fins, horitzontalitat i respecte màxim a la persona humana sigui quin sigui el rol social que exerceixi.

La Desobediència Civil és una eina de la Noviolència. Consisteix en desobeir i trencar pública i col · lectivament una llei o norma que es considera injusta buscant la seva superació per la societat. La DC no busca la repressió, però l’assumeix quan arriba i intenta rendibilitzar com a mitjà per arribar a la consciència de la majoria de persones de la societat. Campanyes conegudes de DC van ser les de Gandhi a l’Índia, però també l’Objecció de Consciència-Insubmissió a l’Estat Espanyol va ser una reeixida campanya de DC.

La OFDM és una DC senzilla de fer, i l’abast de gairebé qualsevol persona a causa del seu baix nivell de risc. Precisament per això facilita la circulació del discurs antimilitarista i no violent en la societat.

Es fa en altres estats?

Des de fa dècades, en estats com Alemanya, Holanda, Canadà, EUA, França, Itàlia, etc. s’organitzen campanyes de OFGM. El tipus de campanya depèn molt de les realitats del Moviment Pacifista de cada estat. En uns, la OFDM està orientada a la lluita antinuclear, en altres, en canvi té un fons més antimilitarista.

Per què és necessària avui dia?

És necessària en tant i quan segueixi havent guerres i segueixin existint els exèrcits. No obstant això en el nostre Estat es fa més urgent que mai crear iniciatives ciutadanes que aturin el desaforat creixement dels pressupostos militars i la creixent vocació bel · licista dels successius governs.

L’exèrcit a l’Estat Espanyol, actualment i cada dia més, ja no està per “defensar la integritat de l’Estat” sinó que s’empra en unes i altres guerres d’invasió justificades sota diversos pretextos, però en les subjacents sempre interessos econòmics. És el que podem veure en intervencions al Magrib i Orient Mitjà (Iraq, Afganistan, Líbia …) en què l’interès clar i en alguns casos confés és participar en el negoci del petroli en les últimes dècades d’explotació d’aquest recurs. En missions com la de l’Oceà Índic, en què es busca afavorir un o altre sector econòmic espanyol. en aquest cas el pesquer. O en actuacions més “perifèriques” (Haití, Bielorússia, Congo, Líban …) on es col · labora amb els interessos geoestratègics dels EUA a canvi d’avantatges per a multinacionals espanyoles (Repsol, Endesa, Unión Fenosa, Telefònica, BBVA, Banc de Santander …) en la seva penetració en mercats i fonts de matèries primeres.

L’exèrcit espanyol, que s’ha professionalitzat fins a ser una mena d’exèrcit de mercenaris, és còmplice (quan no executor directe) de morts de civils, de violacions de drets humans, de saqueig de països pobres etc. El militarisme espanyol està en auge. D’altra banda-com veurem més avall-la despesa militar no deixa de créixer i cada vegada obté una quantitat més gran de diners en els pressupostos generals de l’Estat en detriment d’altres partides.

¿Quina és la seva finalitat política?

La fi de la OFGM és la total eliminació dels exèrcits, la investigació militar i l’entorn militar industrial mitjançant una reducció progressiva de les despeses militars. Fent OFGM mostrem el rebuig social que té la despesa militar en particular i el militarisme en general, al mateix temps que ens solidaritzem amb altres lluites pel progrés social que es donen en la nostra societat.

On van els diners desviat?

Amb els diners desviats es promou el treball per la Pau, la justícia social, la cooperació per al desenvolupament, la millora del medi ambient, els drets humans, el suport a lluites transformadores en altres estats etc. Amb aquests diners s’aconsegueix fer realitat projectes que no reben subvencions, projectes que permeten seguir treballant per una societat més justa i equitativa.

Com calculem el percentatge de Despesa Militar espanyol cada any?

Estudiem les xifres que fa públiques cada any el Ministeri d’Economia i Hisenda a l’hora de presentar els Pressupostos Generals de l’Estat i després les comparem amb el realment gastat al final de cada any.

No obstant això, establir aquest càlcul no és fàcil. El pressupost Militar està dispers i camuflat entre les partides de diferents ministeris, ia més al final de cada any s’acaben gastant molt més del pressupostat. Un altre problema és determinar què és exactament “Despesa Militar” en una societat cada vegada més controlada i militaritzada.

Després analitzar detingudament, en Alternativa Antimilitarista-MOC seguim proposant també aquest any dues xifres de Despesa Militar:

1. – “Despesa Militar”, més estricte i reduït, que només computa partides clarament relacionades amb les Forces Armades (en milions d’euros):

– Pressupost del Ministeri de Defensa: 6.316,44

– Organismes Autònoms del Ministeri de Defensa: 1.095,30

– Aportacions a institucions militars estrangeres: 14,95

– Partides per a investigació militar del Ministeri d’Indústria: 582,77

– Interessos sobre el deute generat per la Despesa Militar: 1.170,18

– Classes Passives Militars: 3.344,35

– Institut Social de les Forces Armades (ISFAS): 577,52

– Direcció general de la Guàrdia Civil (Institució que forma part de les Forces Armades), Formació i Cossos de Reserva: 2.733,52

– Diferència entre inicial i final: 2.836,76

Sumant aquests capítols, tenim un resultat de 18.671,79 milions d’euros. La qual cosa suposa un 5’16% respecte al total dels Pressupostos Generals de l’Estat.

Informació obtinguda del Centre Delàs

. . .

2. – Una segona xifra que inclou realitats de la nostra societat que, al nostre parer, suposen una intrusió de formes i valors del militar en la mateixa. A aquest segon càlcul li direm “Despesa Militar + Control Social”, i inclou les següents partides (en milions d’euros):

– Totes les anteriors: 18.671,79

– Diferents partides d’Interior (Cos Nacional de Policia, Institucions Penitenciàries …): 5.502,63 milions d’euros

– Percentatge d’interessos del deute atribuïbles al Cos Nacional de Policia i despesa penitenciari: 386190000 d’euros

– Classes passives (Cos Nacional de Policia i carcellers): 145360000 d’euros

– Despesa carcerari de Catalunya: 377.420.000 d’euros

– Despesa en Seguretat a Catalunya: 1.025, 48 milions d’euros

– Despesa en Seguretat a Euskadi: 639530000 d’euros

– Despesa en Seguretat a Navarra: 54650000 d’euros

– Despesa en Seguretat a Canàries: 27270000 d’euros

Sumant aquests altres capítols, el resultat és de 27.532,62 milions d’euros. El que suposa un 7,6%% dels pressupostos generals de l’Estat.

Desglossament policies autonòmiques:

– Policia canària: 25’29

– Catalunya (exclou trànsit): 879

– Navarra: 87’26

– País Basc (exclou trànsit): 659’74

Informació obtinguda d’elaboració pròpia (Tortuga)

Dades computats sobre el pressupost executat. (Nota. Atès que el govern no ofereix informació actualitzada per a totes les partides del desfasament entre el pressupostat i el finalment gastat a final d’exercici, s’ha augmentat la xifra de les partides mancades de dades en un percentatge extret fent la mitjana del desviament de els anys anteriors).

Resum

Proposta d’Alternativa Antimilitarista-MOC de percentatge de Despesa Militar executat en 2012:

Despesa Militar: 18.671,79 milions d’euros (5,16% dels pressupostos)

Despesa Militar + Control Social: 27.532,62 milions d’euros (7,6% dels pressupostos)

Despesa Militar per persona en 2012: 588,10 euros

No necessitem un exèrcit: Despesa Militar 0%

Text actualitzat per a la campanya d’Objecció Fiscal a la Despesa Militar de l’any 2013

No necessitem un exèrcit. Despesa Militar 0%

Segons es fa més aguda la crisi, les persones cada vegada estem més familiaritzades amb els conceptes de l’economia. Deute, prima de risc, liquiditat, i especialment una paraula: retallades.

La tisora ​​del govern, empesa pels capitals de dins i de fora, sembla no tenir fre. Les diverses administracions estatals, siguin del partit polític que siguin, redueixen despeses aquí i allà. Es frenen tot tipus d’inversions, s’aprimen les plantilles, es disminueixen els sous. Fins i tot es toquen sectors tan sensibles com la salut, l’ensenyament obligatori o les pensions. Això va de la mà d’una major pressió que escanya i saqueja la població a base de pujades d’impostos, la connivència amb l’augment de preus de l’energia i empitjorament legal de les condicions del treball assalariat i autònom.

Aquest tsunami d’ajustos sembla que al final ha arribat a inundar-ho tot. ¿Tot? No Hi ha una institució que sempre ha resistit i resisteix a qualsevol tipus de retallada. Es tracta de l’exèrcit.

Un cop més, el militar és la despesa que menys decreix. Ajudat per la poció màgica de l’opacitat i el camuflatge en mil partides, així com pel desajust entre el que es pressuposta i el que en realitat es gasta.

És evident que en un ambient tan fosc i reservat resulta fàcil el tràfec de sobres amb les corresponents comissions. Potser és aquesta la raó que fa irreductible a la despesa militar. Potser per això el ministeri de defensa estigui dirigit per un traficant d’armes, més dedicat a viatges comercials que a una altra cosa.

En aquest context en què ens trobem, les persones de la societat hem pres més consciència si cap de quines són les nostres necessitats. Tenim clar, per exemple, que aspirem a un habitatge digne, a l’educació per als nostres fills oa un sistema de salut que funcioni. Un altre debat serà si totes o algunes d’aquestes coses les podríem gestionar sense passar per l’estat i les multinacionals. Això es pot pensar i discutir. No obstant això el més elemental sentit comú ens diu que hi ha alguna cosa que no necessitem per a res: l’exèrcit. La institució militar no ens aporta res com a societat, al marge de les consideracions ètiques que no es poden deixar de fer mai sobre la seva existència. Si hi ha alguna cosa del que puguem prescindir és de l’exèrcit. Si hi ha alguna cosa que pot i ha de ser retallat són les forces armades. És hora ja de començar a parlar de l’abolició de l’exèrcit i de la recuperació per a la societat dels recursos que devora.

Per totes aquestes raons, la nostra aposta és per una despesa militar del 0%.

Leave a Reply