Una crida a l’acció: Del 25 al 31 d’octubre se celebra la primera setmana internacional d’acció per una educació i investigació científica lliures del militarisme: un esforç concertat d’acció antimilitarista a nivell mundial per conscienciar i desafiar el paper que l’exèrcit exerceix en l’educació, així com donar veu a les possibles alternatives.
Des del moment que neixen, menors i joves a tot el món estan exposats a les forces armades i als valors militars que els envolten. Se’ls ensenya que les forces armades i la violència poden resoldre els problemes.
A això és al que diem la militarització de la joventut
En alguns països, aquesta militarització és visible i evident: joves (principalment, encara que no exclusivament, homes) són obligats a unir-se a l’exèrcit a través del reclutament. Això pot incloure reclutament forçat o reclutament de nens i nenes.
En molts llocs més, fins i tot on el reclutament ha estat suspès o abolit, els governs, traficants d’armes i altres que es beneficien amb la guerra tenen un interès particular en adoctrinar joves perquè vegin les accions militars com una cosa positiva, perquè – ara i en el futur – acceptin la guerra, ja sigui participant ells mateixos, votant per governs que emprenguin guerres, permetent que els seus impostos es facin servir en lliurar guerres. En aquests contextos, els que tenen el poder no recluten els cossos de les joves: recluten les seves ments i els seus diners.
Nens a una plaça Ciutat de Mèxic en la desfilada de l’exèrcit. Foto: Igor SEKE
La militarització de joves inclou reclutament obert per part de l’estat o per forces no estatals, perquè les persones s’uneixin a les forces armades de manera aparentment voluntària. Però hi ha molt més en tot això.
La militarització inclou la presència i influència de les forces armades en educ
ació (incloent l’obligació a menor a realitzar entrenament militar a les escoles) mitjans socials, grups juvenils, activitats militars públiques com desfilades i commemoracions en els carrers. Celebra al guerrer masculí fort, que se sacrifica, i es recolza en la idea d’un enemic, del qual les nostres comunitats (en general identificades com a dones) han de ser protegides.
Joguines i vídeos amb temàtiques militars són usats per empreses d’armes i els que recluten per a la mili per atraure joves a seguir una carrera tant en la indústria de les armes o en l’exèrcit. La moda i l’entreteniment militar en pel·lícules, televisió, fins i tot música forma part de la campanya contra la crítica de la violència organitzada.
Aquestes diferents forces porten a joves a acceptar les forces militars com a normals, naturals, cosa que no es discuteix.
Com ho va dir Col. David Allfrey, excap d’estratègia de reclutament al exèrcit britànic:
«El nostre nou model tracta de generar consciència, i això pren un període de deu anys. Comença amb un nen de set anys que veu a un paracaigudista en un espectacle aeri i pensa «Això sembla genial ‘. Des d’aquí, l’exèrcit està tractant de generar interès gota a gota «
Si alguna vegada anem a viure en comunitats pacífiques i justes, hem de trencar el cercle de ensenyar-los la guerra als joves, generació rere generació.
Els governs saben que les escoles sovint són territoris oberts per a la normalització de la guerra com una forma de vida i un mitjà per solucionar els problemes. Aquest rètol d’Israel diu «Quan entro a un saló de classes, sé que estic preparant els ciutadans de demà per a la pròxima guerra ‘.
Durant aquesta Setmana d’acció per una educació i investigació lliures del militarisme, fem una crida a joves, les seves famílies i tutors, professorat, amigues, amics i persones preocupades en tot el món a reconèixer que està malament permetre que les ments dels joves siguin formades perquè creguin que la guerra és la resposta.
Anem a resistir i exposar les maneres en què les forces armades ‘arriben’ als joves a tot el món.
Et unirías a nosaltres?
Per on començar
- Parlar amb persones – especialment joves. Comparteix aquesta crida a l’acció, i pregunta’ls per les seves experiències de veure símbols relacionats al militar
- Aprèn més sobre la militarització de la joventut, i busca grups que estiguin actius treballant contra la militarització de la joventut. Visita webs i blocs de diferents moviments i plataformes en contra de la militarització.
- Aquesta setmana és la primera setmana d’acció per una educació i investigació lliures del militarisme – desafiant la forma en què joves són atrets pels militars. Ajuda’ns a difondre la setmana d’acció – fa servir #milifreeedu a les xarxes socials
Nota: fins a aquí, aquest escrit ho signen 24 entitats i plataformes de 16 països i estats al voltant del món (veure més).
A Catalunya Des de l’any 2008 i arran de la trobada d’entitats pacifistes i a favor d’una educació transformadora en el context del Fòrum Social Català, es va crear la campanya Desmilitaritzem l’Educació.
La campanya Desmilitaritzem l’Educació està formada per mes de quaranta entitats vinculades al foment de la Pau i a l’educació. El principal objectiu de la campanya és denunciar la creixent presència de l’exèrcit en espais educatius, tant formals com informals i no formals.
S’han realitzat diverses accions simbòliques i de protesta per la presència de l’exèrcit en el Saló de l’Ensenyament, el Festival de la Infància i el Fòrum de la FP i l’Ocupació (Tarragona)
També s’ha sol·licitat a la consellera d’Ensenyament Irene Rigau i a la Sra. Helena Rakosnik, com a presidenta del Festival de la Infància, retirin la invitació a participar de les fires i salons a totes les forces armades per considera que la seva presència contravé els valors i actituds que s’anuncien en la convocatòria de cada esdeveniment.
Des del convenciment que la missió de les institucions i els agents educatius és el foment de la cultura, la ciència i els valors de la convivència i la diversitat, creiem que exèrcit i educació són conceptes manifestament antagònics.
Quins valors
educatius transmeten els exèrcits? Quins són els veritables interessos que hi ha darrera de les seves funcions “humanitàries i solidàries”?
Quina educació per a la ciutadania es fomenta des d’una cultura de la defensa, avalada pel Ministeri d’Exteriors i pel Ministeri de Defensa, i permesa des de la conselleria d’Ensenyament i altres instàncies públiques que autoritzen l’accés de la propaganda militar a espais educatius?
Ens preguntem si s’adoptaran les mesures coherents amb la política educativa pels valors de la pau i de la noviolència del govern català en la qual l’Educació per la Pau i la Coeducació siguin elements fonamentals dins dels currículums educatius.
Volem educar sense violència! Les Armes no Eduquen, Les Armes Maten.
Desmilitaritzem l’Educació